El documental és un recordatori de Josep Travesa, en Pepito, pagès i bosquerol de can Pau Foguera d'Olzinelles. Aquest record, presentat a través d'entrevistes personals, s'entrellaça amb les imatges de la darrera verema que va tenir lloc a la casa, filmades a l'octubre de 2005 per un jove universitari, Iago Otero. Aquest va anar a trobar en Pepito per recollir el seu coneixement i per deixar un testimoni d'una cultura agroforestal secular que, amb la seva mort, ha deixat d'existir al Montnegre. Per evocar el Pepito, hi ha els testimonis de la seva filla Aurora; Pere Anfrons, un antic veí de Ca l'Arabia; Josep Planells, un jove amic de 91 anys que feia coves i cistells amb els vímets de can Pau, i Perejaume, un artista emocionat per la persona d'en Pepito, així com per tot allò que ell representava per darrera vegada. Tanmateix, l'interès del treball depassa l'àmbit local, ja que reflexiona sobre les implicacions de la desaparició del món pagès. Intentant defugir la nostàlgia, i evitant que el documental es converteixi en un fred document etnogràfic més, els autors es pregunten què ha significat l'activitat pagesa per a l'ecosistema, què significa la seva desaparició i quin sentit té conservar llurs estructures paisatgístiques. Però també intueixen que, per al món urbà i positivista que s'imposa com a única forma de realitat, allò més bonic que ens aporta el record del món rural és la possibilitat de l'existència d'una realitat alternativa.