En el debat posterior a la presentació dels resultats dels seguiments de 2023, es va posar sobre la taula la necessitat que en totes les actuacions de gestió que es porten a terme als parcs es tinguin en compte els resultats i recomanacions dels programes de recerca i seguiment per assolir millores en la conservació de la biodiversitat. En aquest sentit, es va posar de manifest la necessitat de crear mosaics agroforestals a les finques públiques i que la gestió forestal no sigui la única meta.

Entre els resultats dels estudis que es van presentar, destaca el del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), el seguiment de papallones diürnes que fa 30 anys que porta a terme el grup de recerca del Museu. Hi ha una pèrdua de papallones especialistes en els espais naturals protegits, sobretot degut a l’abandonament de pastures de ramaderia extensiva, que provoca tancament d’espais i aforestació. Aquest 2024 es vol estudiar en profunditat els impactes per secció i fer propostes de col·laboració amb la xarxa de voluntaris. També s’evidencia la necessitat de disposar de més espais oberts per recuperar la varietat d’espècies.

El seguiment del SEMICE, de petits mamífers, va mostrar el 2023 els pitjors resultats des que s’obtenen dades de la Xarxa de Parcs Naturals, el 2008, sobretot destaca la davallada en espais naturals que fins ara es mantenien estables com el Parc Natural del Montseny, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i el Parc del Castell de Montesquiu. La presència d’aquests petits mamífers és clau per la cadena tròfica, ja que són l’aliment de mesocarnívors i d’aus rapinyaires i la seva disminució pot fer que aquests es reprodueixin menys.

Un altre petit mamífer, el liró, també ha patit la davallada més gran des  que se'n tenen dades, sobretot al Montseny, Montnegre i Guilleries. S’ha observat que l’increment de bosc mediterrani arracona cada cop més aquesta espècie cap a cotes més altes i espais més interiors de la Xarxa de Parcs Naturals.

Les primeres dades presentades de petits mamífers semiaquàtics, que són de les espècies més amenaçades entre les estudiades en el conveni, mostren la pràctica desaparició de la rata d’aigua a la Xarxa de Parcs Naturals. En aquest grup de mamífers, s’ha fet formació al personal per a la prospecció i es va millorar la informació sobre la seva presència amb protocols i fitxes de metodologia de la prospecció.

Pel que fa al seguiment de quiròpters (ratpenats), que s’estudien mitjançant quatre protocols, s’observa una davallada del ratpenat d’aigua en els trams més mediterranis. Aquestes espècies són un bon indicador de la qualitat del bosc de ribera, i amb la sequera han desaparegut en alguns espais. Per primer cop, s’han presentat tendències poblacionals de ratpenats gràcies al seguiment QuiroHàbitats i també s’ha conclòs que els ratpenats cavernícoles es veuen molt afectats per les activitats espeleològiques i que han canviat hàbits degut a l’augment de temperatures pel que fa a la hivernació, migració i reproducció.

Pel que fa al seguiment de gat fer i altres meso-carnívors coordinat pel Grup Felis i englobat en el marc del conveni, els investigadors van mostrar la seva preocupació per la hibridació entre gats domèstics i salvatges, sobretot al Montseny.

La darrera presentació va ser sobre l’estudi dels amfibis del Montseny, en què destaca la tendència a la baixa de la reproducció a les basses, degut a la sequera. Baixa la riquesa d’amfibis, però increment d’espècies on queda aigua. També destaca l’avançament de la reproducció de la granota roja, que al Montseny té la seva població més meridional d’Europa i cada cop menys espais on reproduir-se amb garanties.