Aquesta planta només viu a les tarteres d'alta muntanya dels Pirineus orientals i, en tot el món, solament se'n coneixen una desena de poblacions. A causa de la seva raresa, és protegida legalment mitjançant el Decret 172/2008 (Catàleg de flora amenaçada de Catalunya).

La nova població se situa al sector occidental de la serra del Cadí, als municipis de la Vansa i Fórnols i d'Alàs i Cerc (Alt Urgell). Està formada per dues subpoblacions separades mig quilòmetre, una al vessant nord de la serra i l'altra al vessant sud. Encara no se n'ha fet un cens exhaustiu, però s'estima que hi pot haver uns 5.000-6.000 individus, dels quals 2.000-3.000 són reproductors. Aquests individus es concentren sobretot a la subpoblació del vessant sud. Segons aquesta estimació, es tracta d'una de les poblacions més gran d'aquesta espècie, segurament la tercera més nombrosa del món.

Al Parc Natural del Cadí-Moixeró l'esperó muntayenc ja estava ben documentat a dos llocs, un a la Cerdanya (amb una població més gran) i un al Berguedà (amb una població una mica més petita), a més d'haver-hi dues altres indicacions dels anys 80 en llocs en què no ha estat retrobat (al vessant nord del Cadí i al Pedraforca).

Amb el descobriment de la nova població del Cadí occidental, el parc natural es confirma com l'espai de més importància per a la conservació d'aquesta planta, ja que segons les dades actuals més de la meitat de la població mundial es troba dins els seus límits.

El parc natural  fa un seguiment de les poblacions d'aquesta espècie des de fa anys, en particular a causa de la incidència que hi tenen els isards (Rupicapra pyrenaica). Tot i ser una planta tòxica, els isards tenen el costum de menjar-ne grans quantitats de flors, fins al punt que no és rar que en consumeixin més del 90%. Malgrat l'espectacularitat d'aquest consum, no sembla que afecti sensiblement ni la viabilitat de les poblacions d'esperó muntanyenc, ja que igualment es troben moltes plantes petites nascudes de llavor, ni tampoc la salut dels isards.

L'esperó muntanyenc és una de les plantes seleccionades per a un projecte de col·laboració transfronterera sobre la flora d'interès patrimonial dels Pirineu catalans en què participen espais naturals protegits i administracions de la Catalunya sud, Catalunya nord i Andorra. En el marc d'aquest projecte, enguany s'han establert 10 parcel·les de seguiment a llarg termini en dues poblacions del Cadí, dins les quals hi ha prop de 1.500 individus. S'han realitzat treballs similars en altres poblacions de Delphinium montanum del Ripollès, l'Alta Cerdanya i el Conflent.