L'Editorial Alpina, creada el 1946 i rellançada el 1996, és un referent de l’excursionisme, amb els seus mapes, popularíssims, i les seves edicions de muntanya. Va néixer immediatament després de la Segona Guerra Mundial, per iniciativa del geògraf Salvador Llobet, i va connectar amb la tradició, tan important, de l’excursionisme a Catalunya, lligada des del segle XIX amb la literatura i el coneixement de l’entorn.

Aquesta exposició, i el llibre que l’acompanya, examina com ha canviat la manera de fer els mapes i en subratlla la dimensió cultural, amb vint-i-cinc recorreguts que combinen textos dels clàssics catalans amb els mapes Alpina.

El punt de partida és la inauguració de la font de l’Oreneta de Viladrau, de Gabriel Casas i Galobardes, amb els poetes i escriptors de l’època, poques setmanes abans de la Guerra civil: Carles Riba, Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Joan Teixidor, Martí de Riquer, Carles Soldevila…

Els mapes de totes les èpoques d’Alpina, combinats amb textos literaris, són un altre element central de l’exposició. No es tracta de fer rutes literàries, sinó de mostrar tot allò que es pot contenir en un mapa: un text de Josep Pla sobre els incendis forestals amb un mapa de Calonge; el fragment en què Salvador Dalí explica que marxa de Cadaqués desheretat pel pare i un mapa del Cap de Creus; dos textos a favor i en contra de Montserrat, de Mossèn Cinto i de Josep Pla; el panteisme de Joan Maragall i la paròdia que en va fer Salvador Espriu. L’autor més antic és Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897) i el més modern Anna Dodas (1962-1986).

Activitats relacionades i més recursos

El dissabte 28 de maig es farà la ruta guiada "Lectures al Montseny: La darrera ascensió de Jacint Verdaguer vista sobre el mapa". La proposta és un itinerari comentat i lectura de textos, de Sant Marçal a Matagalls, al Parc Natural del Montseny, amb l’escriptor i excursionista Bernat Gasull. La ruta forma part també del programa de la Festa Verdaguer 2022 i està organitzada pel Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny. Secció Ciències Naturals i el Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Així mateix, les persones que vulguin conèixer la història d’aquesta editorial granollerina, poden llegir l’article de Josep M. Musarachs aparegut al núm. 26 (2004) de la revista Lauro "Editorial Alpina: història d'una il·lusió".

També es pot veure la conversa de Julià Guillamon amb els responsables de l'Editorial granollerina, que correspon a la primera part del catàleg.