Aquestes xifres provenen de l’informe FOREStime, canvis dels serveis ecosistèmics dels boscos catalans en els darrers 25 anys que va presentar el 10 de juny la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Mercè Rius, i el director del CREAF, Joan Pino. L’informe és un encàrrec de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) al CREAF per disposar d’una aproximació dels impactes del canvi global sobre els boscos i es va presentar en una conferència en línia amb un centenar de participants.

Per fer l’avaluació, des del CREAF, conjuntament amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), s’han dividit les zones boscoses en tres regions: boscos d’interior, boscos mediterranis costaners i boscos de muntanya. En total, s’han utilitzat les dades dels mostrejos a 3.418 parcel·les en cadascun dels Inventaris Forestals des de l’any 1990 fins al 2014, que suposen vint-i-cinc anys d’història dels nostres boscos.

En tots els casos es constata que la gestió forestal té un paper clau a l’hora de millorar la capacitat dels boscos de proveir-nos de serveis ecosistèmics.

Menys capacitat d’embornal

La capacitat dels boscos de capturar diòxid de carboni (CO₂) ha disminuït de forma desigual als boscos d’interior i als boscos mediterranis costaners, on ha disminuït un 20 % i un 16 % respectivament, mentre que en els boscos montans dels Pirineus no s’hi ha produït un canvi perceptible.

Disminueix prop del 30 % l’aigua d’escorrentiu

El creixement del bosc i la poca gestió forestal aplicada han provocat que l’aigua blava o d’escorrentiu sigui el servei que més ha disminuït els darrers anys, amb un descens del 29 % per al conjunt del país, desigual segons les zones.

Baixa l’oferta de fusta, es manté la de bolets

Segons el FOREStime, la fusta que es pot extraure del bosc de forma sostenible, sense comprometre els estocs de carboni, també ha disminuït al voltant del 7 % durant el període analitzat. Els bolets són l’únic servei que ha mostrat més estabilitat en els vint-i-cinc anys estudiats.

Menys erosió dels sòls

L’únic servei ecosistèmic estudiat que no ha disminuït ha estat l’erosió evitada. L’increment de superfície forestal ha fet que augmenti la quantitat de sòl que anualment no s’erosiona.

La relació entre els serveis ecosistèmics

Els resultats apunten que hi ha un compromís entre l’aigua blava i la resta de serveis: si es vol incrementar l’aigua que arriba als rius i aqüífers, probablement disminuiran la resta de serveis avaluats.

Boscos madurs i gestió forestal

L’estudi també fa palès que els boscos que l’any 1990 estaven constituïts per arbres de mida gran, avui en dia han patit una menor disminució dels serveis ecosistèmics. Aquest resultat suggereix que els boscos madurs amb menys arbres, però més grans, proveeixen serveis que són superiors als dels boscos joves constituïts per arbres petits.

La gestió forestal mostra efectes contraris segons si es mira la gestió forestal recent (posterior a 2000) o l’antiga (anterior a 1990). Les actuacions forestal recents han fet disminuir els quatre serveis ambientals analitzats, excepte l’aigua blava. Per contra, una gestió antiga ­­­-de fa més de vint-i-cinc anys- no té pràcticament efectes en els serveis estudiats.

FORESTime completa les conclusions de l’informe FORESmap, de l’any 2016, i FOREScale, de 2017, i centra el focus en els beneficis que aquests ecosistemes aporten a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones.

Segons s’extreu del FOREStime, la gestió forestal és una eina útil per ajudar a adaptar els boscos al canvi climàtic perquè proporciona marge d’actuació per tal de maximitzar els serveis ecosistèmics que, com a societat, volem que els nostres boscos ens ofereixin.

Descarrega't aquí l'Informe FOREStime.