L'abandonament de les pràctiques agrícoles, forestals i ramaderes durant les darreres dècades ha transformat el paisatge de Catalunya. Molts d'aquests espais oberts han esdevingut boscos tancats o zones urbanitzades.

Segons un estudi liderat per Sergi Herrando, de l'Institut Català d'Ornitologia, publicat a la revista Environmental Conservation, la pèrdua progressiva d'espais naturals oberts, com són els matollars o els prats, ha perjudicat les poblacions  d'ocells i papallones més típiques d'aquests hàbitats. A tall d'exemple podríem esmentar el Botxí (Lanius meridionalis), un ocell cada cop més amenaçat d'extinció a Catalunya, o la Fúria (Erynnis tages), petita papallona amb davallades poblacionals de gairebé el 90% en els darrers vint anys. De la mateixa manera, els investigadors catalans que han liderat l'estudi han observat que aquests canvis en el territori han afavorit les espècies que viuen als boscos o hàbitats més tancats, com ara el pit-roig (Erithacus rubecula) o la Bruna de bosc (Pararge aegeria). "Aquest resultats ens alerten de que les espècies d'ocells i papallones més forestals podrien estar desplaçant a les espècies dels espais oberts", comenta Lluís Brotons, investigador del CREAF i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

L'estudi s'ha dut a terme arreu de Catalunya on l'ICO i el Museu de Ciències Naturals de Granollers  treballen en el seguiment d'ocells i papallones. En el cas dels ocells l'estudi va tenir en compte dades recollides durant 12 anys en 300 itineraris realitzats arreu del territori, mentre que en el cas de les papallones es van analitzar dades de 70 parcel·les d'estudi diferents durant més de 20 anys. "Les dades obtingudes ens demostren que les campanyes de seguiment d'ocells i papallones a gran escala i durant llarg períodes de temps són una eina clau per conèixer la magnitud i les conseqüències dels canvis ambientals sobre la biodiversitat", conclou Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i investigador associat del CREAF.