caes

Collserola | Xarxa de Parcs Naturals Han inutilitzat un gran nombre de paranys que s'utilitzen per fer el seguiment de petits mamífers

Un estudi sobre petits mamífers posa de manifest la singular i preocupant evolució del comportament dels senglars al Parc Natural de la Serra de Collserola

03/12/2021

'Són bojos aquests senglars?', parafrasejant la famosa frase d’Obèlix, es podria dir que els senglars semblen haver-se tornat bojos a Collserola i han adoptat comportaments vandàlics vers artefactes humans, inaudits en altres zones. S’ha arribat a aquesta conclusió arran de la interferència creixent dels senglars en un estudi de petits mamífers fet en el marc del projecte SEMICE que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers i que es duu a terme mitjançant paranys de captura en viu.

Es tracta d’un estudi de seguiment poblacional, en el marc del projecte SEMICE (Seguiment de de petits mamífers comuns d’Espanya), coordinat des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que es realitza al Parc Natural de la Serra de Collserola des de l’any 2008. Els darrers anys, cada cop que s’ha disposat la parcel·la de mostreig, els senglars han fet autèntiques destrosses en els paranys per tal d’obtenir el premi que els ofereix l’esquer que contenen (una mandonguilla de farina amb tonyina).

En el treball, que ha donat peu a una comunicació científica, s’ha comparat l’afectació d’aquest comportament a les estacions SEMICE establertes al Parc Natural de la Serra de Collserola (dues als entorns de l’Estació Biològica de Can Balasc, i una a tocar del Centre d’Informació) amb sis altres parcs de la Diputació de Barcelona (Parc Natural del Montseny, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Parc de la Serralada de Marina, Parc de la Serralada Litoral i Parc del Garraf) i s’ha vist que, a diferència de Collserola, la incidència d’atacs sobre els paranys a la resta de parcs és mínima, malgrat que en alguns d’aquests espais protegits la densitat de senglars arriba a ser superior a la de Collserola.

El nombre de paranys inutilitzats pels senglars a Collserola ha arribat a ser tan elevat que pot generar biaixos en l’estimació poblacional dels petits mamífers. Per tal de, minimitzant les afectacions pel senglar, poder prosseguir l’estudi ha calgut dissenyar un sistema de protecció dels paranys mitjançant unes carcasses metàl·liques clavades a terra amb piquetes d’uns 40 cm de llargada.

S’arriba a la conclusió que el major contacte periurbà de Collserola i la creixent habituació dels senglars a les persones en aquest Parc ha facilitat que aquests animals associïn la presència d’elements humans amb oportunitats d’alimentació. Els actes incívics d’algunes persones -que alimenten i s’apropen temeràriament als senglars- han contribuït a alterar el comportament natural dels animals, que perden la por a l’ésser humà, i han creat una atracció envers les possibles fonts d’aliment d’origen antròpic. En aquest sentit, cal recordar que és prohibit donar menjar als senglars.

compartir

Font de la informació: Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC)

Categoria: fauna, vertebrats, mamífers, hàbitats, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Collserola, Xarxa de Parcs Naturals, Biodiversitat, ODS,