Nocturns i discrets, els ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) són dels mamífers més imperceptibles i desconeguts de la serra. Poca gent n'ha vist mai cap passejant pels boscos del parc. Ningú no diria que es tracta, en canvi, d'una de les espècies forestals més significatives, de ben segur el mamífer més abundant i una espècie que té un paper clau en l'ecosistema forestal.

Recentment, s'ha dut a terme a Collserola un estudi que revela i confirma nous aspectes del comportament d'aquests petits animals, de la seva interacció amb altres espècies i, en especial, sobre com poden arribar a influir en la dinàmica de regeneració del bosc d'alzines i roures a causa del seu interès pels aglans.

L'estudi l'ha promogut el Centre de Recerca i Ecologia Aplicada Forestal (CREAF) i s'emmarca en el conveni de col·laboració entre aquesta institució i el parc, el qual ha permès el desenvolupament de diferents línies de recerca en l'àmbit de l'Estació Biològica del Parc (Can Balasc) que, finalment, s'ha concretat en la tesi doctoral de Pau Sunyer "Variabilitat en la depredació i dispersió d'aglans per Apodemus sylvaticus en boscos mediterranis d'alzina: el rol de l'estacionalitat, l'heterogeneïtat espacial i les interaccions animal-animal", dirigida pels Doctors Josep Maria Espelta (CREAF) i Alberto Muñoz (Universitat Complutense de Madrid - UCM)  i presentada el passat mes de maig.

Pel fet de ser grans consumidors d'aglans, aquests prolífics rosegadors podrien representar una plaga devastadora per a les alzines i els roures ja que el que es mengen de l'aglà és, precisament, la llavor fèrtil. L'estudi demostra que, ben al contrari, els ratolins esdevenen uns grans aliats dels arbres als quals ajuden, tot dispersant i facilitant la germinació dels plançons.

Això es deu al seu comportament recol·lector-emmagatzemador. Quan els ratolins descobreixen els aglans habitualment se'ls enduen a un lloc segur per menjar-se'ls tranquil·lament o amagar-los sota terra per disposar-ne més tard i que no els els prenguin. Però alguns ja no els recuperen, ja sigui per oblit o per la mort de l'animal. Aquests aglans disposen, aleshores, de les millors condicions per germinar.

A l'estudi, mitjançant diferents ginys experimentals, s'han pogut analitzar els factors que condicionen el comportament de recerca i acumulació dels aglans per part dels ratolins. Així, la presència de depredadors com la geneta (simulada experimentalment mitjançant cotons impregnats d'olor) la inhibeix, mentre que, al contrari, la d'altres ratolins competidors la incentiva, i s'han pogut treure conclusions molt interessants.

En definitiva, aquesta investigació ens mostra un exemple paradigmàtic de com s'estableixen subtils relacions entre plantes i animals que, a través de l'evolució i més enllà de les interaccions bàsiques de productor-consumidor, han donat lloc a la biodiversitat actual. Si el color de les flors només s'explica per la interacció dels insectes, en la composició i la dinàmica dels nostres boscos, hi tenen molt a veure aquests petits minairons de cua llarga que habiten al sotabosc.