caes

Xarxa de Parcs Naturals | Garraf Es compleixen vint anys dels seguiments

La primavera és la millor època per observar les papallones diürnes del Garraf

23/04/2018

Aquest massís litoral alberga una fauna de papallones diürnes considerablement rica, amb al voltant d'unes setanta espècies. D'aquestes, dues es consideren com a 'gairebé amenaçades' a Catalunya. Malgrat que la sequera dels darrers anys ha fet minvar les poblacions, encara és possible observar una gran abundància de papallones en determinats moments de la temporada.

Fa ja més de vint anys que les papallones diürnes del Garraf s'estudien sistemàticament, dins del projecte del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS). Els comptatges s'han fet de manera gairebé ininterrompuda des del 1997 a la zona de Vallgrassa. A Olesa de Bonesvalls i a Olivella, per la seva banda, es van fer comptatges regulars entre el 2000 i el 2010.

Les dades recollides tots aquests anys indiquen que en el conjunt del massís hi ha una diversitat prou important, amb algunes espècies notables (podeu veure la llista completa d'espècies a catalanbms.org). Destaquen dues papallones mediterrànies que volen des de mitjan abril fins a finals de maig i que es consideren com a “gairebé amenaçades” en l’àmbit de Catalunya: la blaveta del crespinell (Scolitantides orion) i l'escac ferruginós (Melanargia occitanica).

La blaveta del crespinell freqüenta zones rocalloses i amb poca vegetació, on creixen diferents espècies de crespinells (Sedum sp.), mentre que l'escac ferruginós és més pròpia de prats de teròfits i fruiterars de secà amb presència de les gramínies de què s'alimenten les erugues (el llistó, Brachypodium retusum, el fenàs, B. phoenicoides, i la sanadella, Stipa offneri). Ambdues espècies han experimentat davallades importants en les darreres dues dècades, especialment l'escac ferruginós. Cal destacar que al Parc del Garraf es localitzen algunes de les poblacions més importants d'aquestes espècies al nostre país.

Els vint anys de seguiment a Vallgrassa han posat de manifest una resposta general de la comunitat de papallones envers un predomini progressiu d'espècies associades a ambients més tancats. Això alerta d'un problema de successió i pèrdua d'espais oberts, que s'aprecia perfectament amb el seguiment mateix de la vegetació dins l'itinerari. Concretament, els prats mediterranis s'han reduït de forma clara, a expenses dels matollars alts i baixos, que han anat guanyant terreny.

Caldrà tenir en compte aquesta problemàtica per evitar un empobriment de les comunitats de papallones que, molt majoritàriament en aquesta zona, es troben associades als espais oberts.

 

El Conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona s’estructura en quatre línies principals essent la part més important la corresponent als seguiments i recerca sobre els grups de papallones, ratpenats, amfibis i rèptils i, en el cas del SEMICE, petits mamífers.

compartir

Font de la informació: Constantí Stefanescu (Museu de Ciències Naturals de Granollers)

Categoria: Xarxa de Parcs Naturals, insectes, Planificació i avaluació, fauna, Garraf, Divulgació, invertebrats, Gestió del medi, hàbitats, flora, Informació tècnica, Recerca i seguiment, Paisatge, Atmosfera, Biodiversitat, Diputació de Barcelona, Bases de dades, general,