Montserrat Abelló, protagonista del recital Poesia als parcs. Lletres i paisatges al Parc del Garraf
Vilasís i Múrcia. Autor: Tramoia
Al llarg del present 2018, la Generalitat de Catalunya ha commemorat el centenari del naixement de la poeta Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 - Barcelona, 2014) amb un seguit d’actes públics arreu del territori que han reconegut la seva figura. Des del programa Poesia als Parcs. Lletres i paisatges, el diumenge 28 d’octubre el Centre Cívi El Roure (Begues), dins el Parc del Garraf, va acollir un recital d’homenatge a la seva figura a través de la veu i la guitarra de Mirna Vilasís i Xavier Múrcia.
Una vuitantena de persones es van trobar un diumenge fred i plujós per gaudir de l’espectacle poeticomusical “Espero Meravelles”, sorgit del disc homònim de Mirna Vilasís i Xavier Múrcia. Els artistes van retre el seu personal homenatge a la poeta amb qui gaudien d’una amistat propera i de la qual van seleccionar, juntament amb ella, els seus tretze poemes preferits per ser musicats. Aquesta tasca, tal com va explicar la cantant, va ser una procés llarg i difícil que van dur a terme plegades a casa de Montserrat Abelló.
El resultat és un disc emotiu, ple de sentiment que redimensiona la figura i la poesia d’Abelló, i un espectacle que ofereix un viatge per l’univers de la poeta en què es combinen en un equilibri deliciós les anècdotes personals amb la poesia punyent de l’escriptora i traductora nascuda a Tarragona.
El públic reunit al Centre Cívic El Roure de Begues va gaudir del recital. Una proposta que tot i la seva càrrega emotiva i el record de la mort d’Abelló, en molts moments va esdevenir un cant a la vida, amb un audiència entonant a cor els acords del poema “Visc per no morir”: “Visc per no morir i lluito per viure. | Per no perdre cap d’aquests moments | que sé irrepetibles.”
La selecció de poemes que van fer Vilasís i Abelló va repassar versos com “Parlen les dones”, un crit feminista a la reivindicació de la veu de la dona; “Plantar sobre la terra”, “Tenyeix de blau el temps”, “Aprèn a dir que no” o “El vent damunt la pell”. El recital, que es va allargar més enllà d’una hora, va acabar amb el poema que dona nom al disc “Espero meravelles” (Foc a les mans, 1990) i que va ser aplaudit amb entusiasme.
Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.
El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó.
Poesia als parcs. Lletres i paisatges
Poesia als parcs. Lletres i paisatges és un cicle poètic que va néixer el 2005 dins el marc del programa Viu el parc. Aquest cicle es basa en un seguit de lectures i recitals poètics que es duen a terme a cada un dels deu espais de la Xarxa de Parcs Naturals i a d’altres espais naturals protegits de dins o fora de Catalunya, amb qui la Diputació de Barcelona manté vincles culturals per raó d’agermanaments estables o convenis específics establerts amb entitats culturals o conservacionistes del país o l’estranger, com ara l’Obra Cultural de l’Alguer, a Sardenya.
Des de l’any 2008, el programa compta amb el suport i la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb qui des del 2010 la Diputació de Barcelona té subscrit un conveni de col·laboració mútua per donar suport al cicle. Podeu descarregar-vos el programa d'enguany complet, aquí.
Font de la informació: Tramoia Produccions Culturals
Categoria: Educació ambiental, Poesia als Parcs, Garraf, Educació ambiental, Poesia als parcs, Educació ambiental, Viu el parc, general,