Garraf
Una de les espècies més emblemàtiques del Parc

Resultats de l'estudi que la Universitat de Barcelona realitza sobre el margalló al Parc del Garraf

$urlFileEntry

Exemplars de margalló. Autora: Melanie Morales (UB)

21/09/2016

Un grup de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) estudia al Parc del Garraf el mecanisme natural de protecció del margalló vers les radiacions solars.

La Universitat de Barcelona (UB) està realitzant des de fa cinc anys un estudi al Parc del Garraf en el qual s'estudien les peculiaritats adaptatives i la funcionalitat bioquímica d'una de les espècies més emblemàtiques del Parc: el margalló (Chamaerops humils).

Com a resultat d'aquest estudi, l'equip del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, dirigit pel Dr. Sergi Munné Bosch, i que compta amb les investigadores Dra. Melanie Morales i Dra. Marta Pintó Marijuan, ha publicat recentment un treball en una prestigiosa revista científica sobre alguns mecanismes de fotoprotecció en condicions naturals del margalló, una de les dues úniques palmeres natives de la conca mediterrània. Aquest estudi s'ha realitzat sota condicions naturals amb plantes situades dins l'àmbit del Parc del Garraf.

Curiosament, el margalló és una de les poques palmeres amb origen en una regió de clima temperat i no tropical (i on la majoria de les palmeres creixen de forma natural). Aquesta palmera és nativa d'Europa i es troba principalment a la conca de la Mediterrània occidental, incloent tota la costa mediterrània espanyola i portuguesa, centre i sud d'Itàlia, algunes parts de la costa sud de França, illes de l'oest d'Àfrica i al nord-oest del Marroc fins a Líbia.

L'interès ecològic del margalló rau en el fet que apareix en totes les fases de la successió de degradació dels ecosistemes mediterranis a causa de la seva tolerància a les pertorbacions, com els incendis forestals, la desforestació o el pasturatge. A més a més, s'utilitza generalment com a planta ornamental en preferència a altres palmeres d'origen estranger.

En els últims anys, aquesta espècie s'ha declarat protegida en algunes zones de la seva àrea de distribució (European Food Safety Health [EFSA], 2014), atesa la seva amenaça pel lepidòpter invasor morrut de les palmeres (Paysandisia archon).

Mecanismes per fotoprotegir-se

De la mateixa manera que els humans ens protegim de l'exposició intensa al sol per prevenir el deteriorament de la pell i algunes malalties com el càncer de pell, les plantes també tenen els seus mecanismes propis per fotoprotegir-se.

Per què la radiació solar pot arribar a ser nociva pel nostre organisme? Perquè es generen substàncies nocives (radicals lliures o espècies reactives de l'oxigen) que causen dany oxidatiu en les nostres cèl·lules, especialment en el material genètic o ADN. Aquestes substàncies nocives són la causa fonamental de l'envelliment de la pell i que aquesta perdi la seva capacitat per eliminar els radicals lliures i protegir-se de l'estrès oxidatiu. Per això la importància d'ingerir en la dieta antioxidants (o vitamines) que resulten beneficiosos per a la protecció general de la salut.

Anàlogament al que passa al món animal, molts vegetals utilitzen els antioxidants com a mecanismes de fotoprotecció que ells mateixos sintetitzen per guarir-se en condicions d'estrès. Aquests mecanismes permeten a la planta reduir el dany oxidatiu, i fins i tot la mort, que les substàncies nocives poden causar a l'organisme.

Concretament, les plantes dels ecosistemes mediterranis estan exposades a diversos factors ambientals adversos durant tot l'any, des de la sequera durant els estius càlids i secs fins a l'estrès per fred a causa de la davallada típica de les temperatures durant l'hivern. Per això, és de gran interès l'estudi de les plantes en els seus ambients naturals i conèixer quins mecanismes de protecció presenten, objecte d'estudi molt present en els estudis d'aquest equip d'investigació de la UB. En aquest treball s'investiguen els mecanismes de fotoprotecció del margalló al llarg de les variacions climàtiques típiques mediterrànies al Parc Natural del Garraf.

El margalló, espècie tolerant a la fotoinhibició

Per primera vegada, el treball publicat descriu el margalló com a espècie tolerant a la fotoinhibició, estat d'estrès que es genera en condicions adverses durant l'hivern i esforços reproductius en aquesta espècie. Aquesta tolerància s'aconsegueix a través de l'activació del cicle de la xantofil·les, uns pigments fotosintètics més resistents a l'oxidació que les clorofil·les i que ajuden a dissipar l'excés d'energia (en condicions d'estrès) en forma de calor i així evitar el dany oxidatiu.

Sorprenentment, s'ha observat que el margalló pateix més estrès (fotoinhibició) durant l'hivern, que durant l'estiu. Durant la fotoinhibició de l'hivern, les plantes són capaces de superar els efectes nocius de l'estrès per baixes temperatures combinat amb l'alta radiació solar. També s'ha observat que les plantes durant l'època reproductiva a l'estiu resten força estressades, si bé passat aquest període també són capaces de recuperar-se. En resum, ni les baixes temperatures durant l'hivern, ni l'esforç reproductiu durant l'estiu condueixen a danys irreversibles en l'aparell fotosintètic de les plantes.

La importància ecològica d'aquesta palmera i la seva elevada capacitat de fotoprotecció demostrada en aquest estudi corroboren una bona adaptabilitat a moltes de les pertorbacions a les quals es veu sotmesa, així com els bons resultats de desenvolupament i regeneració d'aquesta espècie en els indrets on habita de forma natural.

compartir

Font de la informació: Dra. Melanie Morales (UB) i XPN

Categoria: Garraf, Biodiversitat, flora, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Publicacions,