Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Garraf Les cinc cavitats escollides presenten un bon nivell de conservació, amb una antropització moderada i un nivell de contaminació mínim

Un estudi sobre els artròpodes hipogeus als avencs del Parc del Garraf aconsella controlar la freqüentació a les cavitats més accessibles per evitar-ne la degradació

$urlFileEntry

Troglobisium racovitzai a l’avenc Serrano-Arbonés.
Autor: Jorge Mederos

06/04/2021

En el marc del conveni per cooperar en projectes de recerca en ambients càrstics i de patrimoni de col·leccions entre el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), l'Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP), la Federació Catalana d'Espeleologia i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que es porta a terme des del 2018, l'equip tècnic del Departament d'Artròpodes del MCNB i membres col·laboradors de BIOSP han fet el seguiment de poblacions d'artròpodes hipogeus en cinc avencs del Parc del Garraf. Aquestes cavitats alberguen espècies amb un valor afegit que cal protegir, per això alerten que cal controlar la freqüentació d'espeleòlegs i esportistes en les cavitats més accessibles per no augmentar el grau de degradació incipient que presenten.

La investigació que han portat a terme els investigadors Glòria Masó, Miguel Prieto, Floren Fadrique, Sergi Gago, Jorge Mederos, Neus Brañas, Lluís Auroux i Berta Caballero, sota la coordinació del biòleg de la Xarxa de Parcs Naturals Daniel Pons, s’ha fet als avencs de Sant Roc, de la Pepi, Corral Nou, Morgan i Comas i Serrano-Arbonés, al Parc del Garraf.

Els artròpodes són un grup d'animals invertebrats amb membres articulats i simetria bilateral que comprèn, entre d'altres, els insectes, els aràcnids, els miriàpodes i els crustacis. Els espècimens recol·lectats pertanyen a catorze grans tàxons: els més nombrosos són els dípters, els col·lèmbols, els coleòpters, els cent-peus i les aranyes. A partir de l’anàlisi d’aquest material, i concretament pel que fa a les dues espècies diana (Troglobisium racovitzai i Troglocharinus ferreri ferreri), es podria dir que l'estat actual de les poblacions és bo o, com a mínim, estable donada la confirmació de la permanència d’aquestes espècies en cavitats del Parc del Garraf.

Cal remarcar la rellevància científica de l’aportació de les dues noves localitats on s’ha observat el pseudoescorpí T. racovitzai. També s’ha de valorar positivament la nova troballa de l’espècie de pseudoescorpí Ephippiochthonius catalonicus (Beier, 1939) a la localitat típica (avenc de Sant Roc). 

L'estudi constata que les cinc cavitats escollides presenten un bon nivell de conservació, amb una antropització moderada i un nivell de contaminació mínim. Cal remarcar la diferència existent entre les cavitats de difícil accés, més ben conservades, i les de fàcil accés, amb un excés d’ancoratges i en alguna ocasió amb restes d’escombraries com és el cas de l’avenc de Sant Roc i l’avenc de Morgan i Comas. La principal defensa de les cavitats rau, doncs, en la seva dificultat i en el seu accés, per aquesta raó, i com a recomanacions generals, s’haurien de centrar els esforços a preservar les cavitats de més fàcil accés. Per tant, controlar la freqüentació en aquestes cavitats esdevé un element clau perquè no augmenti el grau de degradació incipient que presenten.

Fauna cavernícola

La fauna d’invertebrats cavernícola o troglòbia a Catalunya suporta diferents graus d’amenaça a la seva supervivència i, per això, es fa del tot necessari donar suport i ampliar les propostes de decrets de protecció del seu hàbitat. Aquesta fauna és molt rica en diversitat d’espècies, moltes de les quals són cavernícoles estrictes que viuen en les parts més fondes de les coves, un mitjà extrem i de considerable extensió. El seguiment (presència/absència) d’espècies d’artròpodes troglobis que es troben sota algun tipus de protecció és una primera aproximació per conèixer tant el seu estat de conservació actual com el del seu propi medi hipogeu.

L’objectiu principal de l’estudi és fer un seguiment curós de dues espècies d’artròpodes cavernícoles, que estan referenciades en llistats de decrets o propostes de fauna amb requeriments de mesures de protecció, per tant es tracta d’espècies amb un interès científic destacable, tant per ser troglòbies estrictes i/o com per ser endemismes. El seguiment es va dur a terme al Parc del Garraf, espai inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Decret 328/1992, on les seves cavitats alberguen espècies amb un valor afegit de protecció. 

Les dues espècies d’artròpodes triades per fer el seu seguiment són, en primer lloc, Troglobisium racovitzai (Ellingsen, 1912). És aquest un aràcnid de l'ordre dels pseudoescorpins i de la família Syarinidae. És una espècie endèmica del litoral sud de Catalunya, present a diverses cavitats del massís del Garraf i al nord de Castelló. L’espècie està recollida en el Libro Rojo de los Invertebrados de España (LRIE) amb la categoria de Vulnerable. Espècie depredadora de col·lèmbols i altres hexàpodes cavernícoles, molt vistent ja que la seva mida és de les més grans del grup a la península Ibèrica (3,5-5 mm), és una espècie estrictament cavernícola (troglòbia) i, per tant, altament especialitzada que depèn totalment de les xarxes càrstiques i de les cavitats subterrànies. 

Per la seva banda, Troglocharinus ferreri ferreri (Reitter, 1908) és un insecte de l'ordre coleòpters i de la família Leiodidae. Aquesta espècie s’ha estès pel medi subterrani profund del massís calcari del Garraf i s’ha recol·lectat en més de cent de les seves cavitats. Altres representants del gènere Troglocharinus es troben protegits en l'annex 4 del PEIN, com "espècies de fauna estrictament protegides, en els espais de Montserrat, serra de Montsec i Sant Llorenç del Munt i l’Obac". 

Els resultats del present estudi ens permeten constatar la permanència continuada de les poblacions d'ambdues espècies en les cavitats del Parc des del 1917, cent anys després del començament dels estudis de la fauna cavernícola en aquest massís. És de destacar que, malgrat les poques cavitats prospectades en l'estudi, el volum aportat de registres representa el 16 % del total dels disponibles en la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) per a aquestes dues espècies tan interessants, i a més, s'amplia la distribució de Troglobisium racovitzai a dues noves cavitats del Parc del Garraf.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Geologia, invertebrats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Garraf, Biodiversitat,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació