L’alliberament s’emmarca en el Pla de seguiment de paràmetres ecològics de l’Espai Natural, específicament en el programa de seguiment de liró gris establert conjuntament amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers.
El sector de l’alliberament fou les Valls (Vilanova de Sau), on actualment existeix una estació de caixes niu de liró. L’objectiu de l’alliberament és l’adaptació d’aquests individus al medi natural, facilitada per l’hàbitat adequat (fageda i roureda, que proporciona el refugi i l’aliment necessaris a aquesta espècie) i la presència de liró confirmada en aquest paratge.
L’alliberament es va efectuar penjant als arbres les mateixes caixes niu ocupades al Centre de Recuperació, complementant la instal·lació amb altres caixes niu refugi i menjadores, que seran emplenades amb fruits secs pels guardes de l’Espai Natural durant un període de quatre setmanes per facilitar-los l’adaptació.
Els lirons alliberats van ser rescatats de les Guilleries-Savassona l’any 2016 en estadi juvenil, traslladats per al seu creixement i alimentació a Torreferrussa i, posteriorment, aclimatats al medi natural al Centre de conservació de fauna salvatge i educació ambiental de Camadoca. Aquest treball ha estat imprescindible per a la supervivència dels individus.
El liró gris (Glis glis) és una espècie de rosegador esciüromorf de la família Gliridae comuna a Europa. És de comportament arborícola i es desenvolupa bàsicament en boscos caducifolis de planifolis -boscos de roure (Quercus robur), faig (Fagus sylvatica), castanyer (Castanea) o avellaner (Corylus). L’alimentació del liró gris és preferentment vegetariana (llavors i fruita seca) i presenten una hibernació llarga (4-5 mesos).
De tots els lirons existents en l’actualitat, el liró gris és l’única espècie dins el gènere Glis i, juntament amb la rata cellarda (Eliomys quercinus), esdevenen les dues úniques espècies de liró que podem trobar als boscos catalans. Aquest petit rosegador necessita els boscos madurs i ben conservats on troba cavitats naturals i aliment disponible. La reducció de la presència de boscos madurs a Catalunya dificulta la conservació d’aquesta espècie.
El Conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona s’estructura en quatre línies principals essent la part més important la corresponent als seguiments i recerca sobre els grups de papallones, ratpenats, amfibis i rèptils i petits mamífers.