caes

Guilleries-Savassona En el marc d’un acord de custòdia entre una finca privada i la Societat Catalana d'Herpetologia i amb la col·laboració de l’Espai Natural

La Societat Catalana d'Herpetologia crea hàbitats aquàtics prop del pantà de Sau, a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, per garantir la conservació d'amfibis

23/02/2022

La Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), en col·laboració amb la propietat i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, adscrit a la Diputació de Barcelona, i gràcies al finançament de la Generalitat de Catalunya, ha realitzat diverses jornades de voluntariat durant el darrer any, una d’elles oberta al públic general, el 13 de febrer a Mas Francesc. Aquestes jornades han servit per, entre d'altres, crear dues basses per a fauna i flora aquàtica en una zona única en biodiversitat com són els entorns del pantà de Sau. 

La recuperació d’hàbitats aquàtics en aquest indret és estratègica per a la conservació de les espècies en l’àmbit català, en una zona especialment rica, on es troben espècies mediterrànies i eurosiberianes. En paral·lel a aquesta acció, la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) duu a terme, juntament amb el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, el seguiment de l'estat de les poblacions dels amfibis de tot l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, i té previst durant el 2022 fer altres jornades de voluntariat així com tallers d'educació ambiental per a infants i sortides naturalístiques.

Els amfibis destaquen en l'àmbit global per ser un dels grups de fauna més amenaçats i amb majors taxes d'extinció en l'actualitat. En l'àmbit osonenc hi ha espècies com el gripau d’esperons, espècie de distribució àmplia a Catalunya però que ha patit algunes extincions locals: la granota roja, amb algunes de les poblacions a menor alçada del país, el tritó verd, absent a bona part de Catalunya, entre moltes altres. Per tal de frenar aquests processos de pèrdua de biodiversitat és essencial procurar per la conservació de llurs hàbitats: les basses i estanyols. Aquestes no només acullen poblacions d'amfibis amenaçats sinó també multitud d'organismes, des de libèl·lules, plantes, algues, insectes pol·linitzadors, etc.

En les darreres dècades, el paisatge agrari de la plana i els contraforts muntanyencs del seu voltant, i en general el català, han patit canvis substancials. Hem vist com el ramat desapareixia completament de molts municipis, com desapareixia el petit regadiu de l'horta de subsistència i com se substituïen pràctiques agrícoles per processos molt més industrialitzats. Aquests canvis han comportat l'abandonament de multitud de punts d'aigua seminaturals, com bassiols per abeurar bestiar o basses de reg per regar hortes. Aquest fet, sumat a l'increment en la irregularitat de les pluges, ha posat en escac a molts organismes que depenen de l'aigua per viure.

La Societat Catalana d'Herpetologia (SCH), fundada el 1981 per estudiar i conservar les poblacions d'amfibis i rèptils, s'encarrega de frenar aquests processos de pèrdua d'espècies i a estudiar l'abast d'aquests canvis. Durant l'any 2018 ha dut a terme la restauració de nombrosos punts d'aigua a tot el principat, mitjançant la custòdia del territori i el voluntariat ambiental. El 2021 va signar un acord de custòdia amb una propietat privada de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona per gestionar una petita finca a Sant Romà de Sau, on hi desenvolupa un projecte de recuperació de punts d'aigua.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Hidrologia, invertebrats, hàbitats, Gestió del medi, Guilleries-Savassona, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS,