La sequera i l’escalfament de l’aigua posen en risc el poblament de truita a la riera Major
Mostreig de peixos a la riera Major. Autor: Laia Jiménez / CERM-UVic-UCC
Riera Major. Autor: Laia Jiménez / CERM-UVic-UCC
El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM-UVic-UCC) amb seu al Museu del Ter (Manlleu, Osona), duu a terme un seguiment del poblament de peixos i macroinvertebrats aquàtics de la riera Major (conca del riu Ter) des de l’any 2018 a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Els darrers anys –2021 a 2023– s’hi ha observat un empitjorament de molts paràmetres avaluats, tant fisicoquímics com biològics (macroinvertebrats aquàtics i peixos), que podrien estar relacionats amb les condicions de sequera que hi ha fet disminuir el cabal de manera dràstica.
La temperatura de l’aigua a l’estiu els darrers dos anys ha superat els valors límits per a la supervivència de la truita (22ºC) com a mínim durant 7 o 8 setmanes, segons els estudis fets pel CERM, el seguiment per part dels guardes de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i les dades de l’estació de mesura de cabal i temperatura instal·lada en un punt de la riera Major per iniciativa d’aquest espai natural.
El poblament de peixos als dos trams avaluats està format per tres espècies: la truita comuna (Salmo trutta), amb una presència gairebé testimonial, el barb de muntanya (Barbus meridionalis) que ha anat estabilitzant les seves poblacions, i el veró o barb roig (Phoxinus sp), d’origen forani i invasor, que es consolida com a espècie majoritària en detriment de les altres dues.
La situació actual dels peixos de la riera Major podria tenir diverses causes, com la reducció dels cabals i l’augment de la temperatura de l’aigua, que arriba a superar el llindar dels 22ºC (límit per a la supervivència de la truita). D’altra banda, no s’ha de descartar l’impacte encara present de l’aiguat del 2020, les modificacions de l’hàbitat per l’augment del sauló i la reducció de les gorgues. A més a més, des del 2022 s’observa una disminució de la condició física mitjana de totes tres espècies, sobretot de truites, que podria ser degut a l’augment dels abocaments orgànics al llarg de la riera.
La mala connectivitat ecològica de la riera per als peixos, deguda a la presència de diverses rescloses, continua essent una pressió important, tot i que s’estan iniciant accions de permeabilització de les rescloses. Aquests obstacles són un problema sobretot per a la truita, que és incapaç d’anar aigua amunt per fresar a la tardor-hivern i/o per refugiar-se els mesos més càlids. Cal, també, seguir avaluant l’increment d’abocaments i el seu impacte al conjunt del poblament de peixos i invertebrats aquàtics.
Font de la informació: Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM-UVic-UCC)
Categoria: Hidrologia, Recerca i seguiment, Guilleries-Savassona, Biodiversitat, ODS,