L'anàlisi realitzada durant el 2024 en setze trams de riu revela que només tres punts presentaven un estat ecològic bo o molt bo a la primavera i cinc a l'estiu, mentre que onze punts registraven valors mediocres o dolents en ambdues temporades. La situació és especialment greu en els trams agrícoles i urbans del Meder, el Gurri i el Rimentol, on la qualitat biològica continua essent molt baixa. Per contra, en rius més naturalitzats com el Ter, el Ges o la riera Major, tot i mantenir-se la tendència a la baixa, la qualitat encara es manté en valors relativament millors.

En el cas del tram de la riera Major, als municipis de Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau, hi ha un acord de custòdia fluvial amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que enguany compleix sis anys. Aquest acord ha permès, a més del seguiment ecològic i d'estudis sobre la població de peixos a càrrec del CERM, una acció continuada en la conservació del bosc de ribera. S'ha incidit especialment en l'eliminació de flora invasora com les acàcies i en la replantació d'espècies autòctones com la verneda. Aquest tram de bosc de ribera és considerat un dels millor conservats de Catalunya, fet que subratlla la importància d'aplicar mesures de gestió activa per a la preservació dels ecosistemes fluvials.

L'impacte de la sequera en la qualitat de l'aigua

Els paràmetres fisicoquímics analitzats dels cursos fluvials d'Osona —com la conductivitat elèctrica o salinitat, la concentració d'oxigen dissolt i compostos de nitrogen i fòsfor— corroboren aquesta davallada general. Segons Marta Jutglar, tècnica del CERM i coautora de l'estudi, "aquest 2024 destaquen concentracions de nutrients molts elevades a la majoria de trams i una concentració d’oxigen molt baixa a causa de la disminució del cabal".

Davant d'aquesta situació, l'estudi apunta a la necessitat d'implementar mesures urgents per reduir l'impacte de la sequera en la qualitat de l'aigua. Marc Ordeix, coordinador del CERM, destaca que "cal un consum més eficient de l'aigua, una aplicació menor d'adobs als camps, un canvi en els barems d'abocament de les depuradores en períodes de sequera i una restauració dels boscos de ribera" per garantir la supervivència d'aquests ecosistemes.

L'estudi també analitza justament la qualitat d'aquests boscos, elements essencials per a la conservació dels rius i la biodiversitat associada. Mentre que els cursos fluvials més naturals o de capçalera mantenen un bosc de ribera ben conservat, en els trams més urbans i agrícoles, com el Gurri, el Meder i el Rimentol, la degradació és evident.

Mesures per revertir la situació

Davant aquest escenari, l’estudi del CERM insisteix en la necessitat d'adoptar mesures estructurals per millorar la qualitat de l'aigua i la conservació dels ecosistemes fluvials. La gestió forestal adaptada a la conca hidrogràfica podria contribuir a augmentar el flux d'aigua cap als rius i, alhora, reduir el risc d'incendis forestals.

A més, Núria Sellarès, tècnica del CERM, destaca la importància de disposar de sèries històriques de dades com les que recull aquest estudi anualment des del 2002 "per gestionar correctament els recursos hídrics i preservar la biodiversitat, la qual no hauria de disminuir més".

Un seguiment científic continuat per a la gestió dels rius

Els resultats de l'estudi es basen en mostreigs realitzats durant la primavera i l'estiu de 2024 en setze trams de riu de la conca del Ter a Osona, en els quals es van analitzar diversos paràmetres hidromorfològics, fisicoquímics i biològics. El CERM, àrea ambiental del Museu del Ter, duu a terme aquest monitoratge des de fa més de dues dècades amb el suport dels Ajuntaments de Vic i de Manlleu, la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona SL a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Vic, a més de la participació de Liquats Vegetals SA, Aigües de Vic SA i el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.