Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Litoral A càrrec de Quim Muñoz, especialista del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Dos guardes del Parc de la Serralada Litoral reben la formació per realitzar el seguiment de papallones diürnes (CBMS)

$urlFileEntry

Sessió de formació als dos guardes. Autor: XPN

05/10/2020

Dos nous guardes del Parc de la Serralada Litoral ja es poden incorporar al seguiment de papallones CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) que, des de fa anys, es realitza en el transsecte número 69 'Sant Mateu' gràcies a la sessió de formació que els va impartir Quim Muñoz, col·laborador especialista del Museu de Ciències Naturals de Granollers, el dijous 24 de setembre.

Aquesta formació és imprescindible tant per als guardes que ja fan el seguiment (atès que els permet ampliar els seus coneixements i resoldre dubtes en directe), com per als nous guardes que reben la capacitació inicial per poder garantir el seguiment de les papallones al Parc. Les sessions de formació es fan periòdicament i, sempre que convingui, de forma extraordinària.

És molt important disposar de més d'un guarda expert en el seguiment del CBMS per tal de cobrir sense incidències destacables les trenta setmanes que marca el protocol (de l'1 de març al 30 de setembre). A més, el seguiment és més eficient quan es fa en parelles perquè això permet que un dels guardes es dediqui més a l'observació i l'altre a l'anotació de les espècies detectades. 

Disset anys de seguiments de papallones diürnes

El Parc de la Serralada Litoral ja fa disset anys que col·labora amb el programa de seguiment de les papallones diürnes (CBMS). L'estació de seguiment del Parc rep el nom de Sant Mateu i és la número 69 de tota la xarxa que, amb més de cent cinquanta estacions, abasta el territori català, Andorra i Menorca. Aquest seguiment en un principi el feien especialistes externs, però des del 2013 el realitzen els guardes del Parc. Durant trenta setmanes l’any es fa el seguiment de les papallones d'acord amb la metodologia estandarditzada. 

La metodologia utilitzada és el seguiment de transsectes. Els guardes fan un recorregut establert compost de diferents trams que travessen hàbitats diversos (interior de bosc, brolla, prats o espais oberts, pistes, etc.). Per a cada tram, s’anoten les espècies observades i, si és de fàcil identificació sense capturar-les, el seu sexe. S’anoten només aquelles espècies detectades a un màxim de 2,5 m per banda des de l’eix de l’itinerari establert.

L’objectiu principal del CBMS és que el monitoreig de les espècies de papallones presents esdevingui un mètode per detectar canvis en els ecosistemes i en la composició dels hàbitats, ja que hi ha espècies que són indicadores del seu bon estat de conservació. Així, per exemple, l’observació d’una tendència a la davallada de les espècies pròpies dels espais oberts indicaria un avenç del bosc i, per tant, una pèrdua de biodiversitat.

Iniciat a Catalunya el 1994, el Museu de Ciències Naturals de Granollers coordina el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) en l'àmbit català.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Paisatge, Meteorologia, flora, fauna, invertebrats, insectes, hàbitats, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Litoral, Biodiversitat, ODS,