Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Litoral El treball s'ha fet en el marc de les accions que contemplava el Pla director del monument

Un estudi del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) aporta nova informació sobre l'evolució del castell de Burriac, monument protegit al Parc de la Serralada Litoral

Altiplà del castell de Burriac. Autor: SPAL / Diputació de Barcelona

Altiplà del castell de Burriac. Autor: SPAL / Diputació de Barcelona

20/01/2023

El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Cabrera de Mar el treball de recerca historicoarqueològica del castell de Burriac. L’estudi, amb un cost de 4.800 euros, permet conèixer millor l’evolució d’aquest monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional i situat a Cabrera de Mar, en l’àmbit del Parc de la Serralada Litoral.

L’estudi, lliurat a l'Ajuntament de Cabrera de Mar i elaborat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, és una investigació programada com a estudi previ pel Pla director (SPAL 2021).

En ell es constata que el castell de Burriac ja presentava un estat ruïnós, com a mínim, des de mitjan segle XVI. Així, en un inventari post mortem del 27 de febrer del 1671 dels béns i rendes del senyor dels castells de Vilassar i de Burriac, Frederic Desbosc, es llegeix que l’edifici estava "tot espatllat que sols hi ha alguns vestigis de parets del castell que antigament era i una capella en la qual hi ha un benefici fundat sots invocatio de Sant Vicens".

A les seves pàgines també s’hi detalla com el gener de l’any 1836 es va suprimir el culte a la capella a causa dels enfrontaments durant la Primera Guerra Carlina (1833-1839) i que va ser aleshores quan es van traslladar la imatge i el retaule a l’església parroquial de Cabrera.

L'aspecte actual del castell correspon a la reforma i ampliació efectuada entre finals del 1472 i el 1473 pel seu propietari, Pere Joan Ferrer, per tal de convertir-lo en un castell palau on fixar la seva residència permanent. Se suposa que aquest personatge va ser el darrer senyor que va utilitzar el castell com a residència i després va començar el seu procés d’abandonament irreversible, mantenint-se, tanmateix, l’ús cultual de la capella.

A finals del segle XIX el va estudiar l’historiador Francesc Carreras Candi i, des d'aleshores, s’han elaborat diversos estudis històrics sobre el castell. El 1993 s’hi van realitzar les darreres campanyes d’excavació arqueològica. També s’ha conservat molta documentació escrita relativa al castell que ha estat investigada i que es troba en diversos arxius com els dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, amb fons pertanyent al Museu-Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el de Protocols de Barcelona, l’Arxiu Diocesà de Barcelona o l’Arxiu Municipal d’Argentona.

Si es mira enrere, la primera notícia documental del castell de Burriac data de l’any 1023 quan, atenent al nom de la capella d’aquesta advocació que es troba dins del seu recinte, es denomina de Sant Vicenç. La fortalesa es compon d’un espai murat de planta irregular adaptada a l’orografia del terreny en què es distingeixen els recintes jussà i sobirà, en el qual destaquen la torre, de planta circular, i les restes de la capella.

Origen de l'estudi

Aquest treball ha tingut un cost de 4.800 euros i forma part d'una investigació programada com a estudi previ del Pla director del castell de Burriac. El Pla director (SPAL 2021) preveia identificar i planificar prioritats i proposar diferents fases d’execució d’intervencions de restauració, i incorporava una part dedicada a l’anàlisi històrica, redactada a través de la nombrosa bibliografia existent sobre el castell. Així, plantejava la realització d’un estudi de recerca històrica i documental per tal de concretar alguns aspectes i completar el coneixement històric i l’evolució constructiva del monument.​​​​

L'acció respon als Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) número 8 "Treball digne i creixement econòmic" i número 11 "Ciutats i comunitats sostenibles". Els disset ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 i formen part de l’Agenda Global per al 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

compartir

Font de la informació: Gabinet de premsa de la Diputació de Barcelona

Categoria: Litoral, ODS,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació