El document, que porta per títol Inventari de la població d’astor (Accipiter gentilis) al Parc de la Serralada Litoral - Any 2022, ha estat elaborat Santi Mañosa i Rifé i Javier Oliver Alejos, investigadors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB).

A partir de la informació existent corresponent al període 2010-2016, l’any 2022 s’han visitat de nou els sectors o àrees de cria ocupats per l’astor al Parc i zones limítrofes durant l’època de reproducció d’aquesta espècie (amb una superfície de referència d’unes 7.500 hectàrees) per determinar si aquests encara es troben actius.

Així, seguint el calendari i horaris més propicis per a la detecció de l’astor, es van visitar els catorze sectors de nidificació coneguts, si bé no va tractar-se d’un cens exhaustiu amb prospecció de nous territoris ni es va poder seguir l’èxit reproductiu, més enllà de les tres visites que es van fer a cada rodal de nius conegut. Si en les visites de camp no es detectava activitat de l’astor, s’emetia el seu reclam amb un megàfon a l’espera de resposta, especialment del mascle. Així mateix, es tenia en compte la recerca visual de signes de presència de l’espècie, com ara rastres de preses, excrements recents i/o plomes.

Una població aparentment estable

Les dades indiquen que es van trobar indicis de presència segura en 8-9 sectors, un fet que sembla indicar, amb la cautela escaient, que la població d’astor es mantindria estable al Parc respecte les dades fins ara conegudes (corresponents al període 2010-2016), amb una densitat d’11-13 parelles actives/100 km2, una xifra relativament elevada per a aquesta espècie.

Per contra, l’aspecte preocupant dels resultats és el baix èxit reproductor. Dels 8-9 sectors ocupats, l’astor només ha tingut èxit reproductor en 1 o 2, que correspon a un 25 % en el millor dels casos, un valor extremadament baix per a aquesta espècie.

L’estudi, a banda d’establir les bases per a la realització d’un cens i seguiment exhaustiu de les parelles d’astor presents al Parc, suggereix continuar el seguiment per descartar que es tracti d’un problema estructural i seguir i analitzar amb més detall els possibles factors que, més enllà de la possibilitat que es tracti d’un any particularment dolent, poden estar afectant negativament la reproducció d’aquesta espècie en un espai hiperfeqüentat com és el Parc de la Serralada Litoral.

Finalment, el treball apunta que els rodals de bosc ocupats haurien de ser objecte d’una protecció i gestió especial per impedir fracassos reproductors evitables i que caldria fer un inventari de tots els rodals potencialment susceptibles de ser utilitzats. L’horitzó d’un treball estandarditzat en xarxa al conjunt d’espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals quant al seguiment de nius potser aportarà dades interessants en referència a aquesta problemàtica.

Un dels aspectes positius relacionat amb la metodologia ha estat l’elaboració d’unes fitxes detallades per a cada niu conegut, en què s’ha fet un esforç destacat en la descripció de l’accés per tal de facilitar la visita al personal del Parc o als especialistes i estudiosos que hi puguin voler accedir en el futur d’acord amb els objectius de conservació del Parc.

En aquest sentit i en el marc del conveni de col·laboració de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) amb la Xarxa de Parcs Naturals, durant l’any 2023 els guardes del Parc de la Serralada Litoral han acompanyat especialistes d’aquesta entitat a fer el seguiment d’alguns d’aquests nius. L’objectiu és anar-se incorporant progressivament al seguiment dels nius de rapinyaires del Parc, en paral·lel a la tasca dels especialistes que és imprescindible en aquest grup d’aus protegides.

Canal Youtube de l’astor

El treball està disponible al catàleg col·lectiu dels centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals en aquest enllaç. Per a més informació sobre l’astor, al canal Youtube Astor del Parc de la Serralada Litoral es poden recuperar nombrosos vídeos de les diverses nidificacions des del 2015 que mostren el dia a dia d’aquestes rapinyaires, ja sigui una femella restaurant el niu o els pollets que han nascut en disputa per l’aliment. El canal també aplega vídeos d’altres rapinyaires que crien al Parc, per exemple, l’àguila marcenca o l’aligot vesper.

Mañosa, S. i Oliver, J. (2023). Inventari de la població d’astor (Accipiter gentilis) al Parc de la Serralada Litoral - Any 2022. Informe inèdit. Parc de la Serralada Litoral-Universitat de Barcelona. Barcelona.​​​​​​