L'acte va comptar amb la presència de la regidora de Cultura i Patrimoni, Mónica Martínez; la directora del Parc de la Serralada de Marina, Cinta Pérez; el representant del programa Consortium for Advanced Studies Abroad (CASA), Juan José Romero, i les directores de les excavacions: Mercedes Durán i Gemma Hidalgo. Les tres institucions donen suport econòmic i logístic a les campanyes arqueològiques anuals que es fan al recinte, ubicat al Parc de la Serralada de Marina.

Entre el públic de la sala, també hi havia una àmplia representació dels alumnes i exalumnes de l'INS Montserrat Miró que van participar en la intervenció, així com personal docent i col·laboradors habituals del Museu Municipal de Montcada.

Aportacions de la 17a campanya arqueològica a les Maleses

Una aportació interessant vers les diferents estructures urbanístiques del poblat és la que va apuntar Gemma Hidalgo: el recinte denominat la Casa de l’Aigua. És tracta d’una infraestructura única a l’actualitat al territori ibèric català i servia per a la recollida d’aigües pluvials i d’ús públic. Presenta un aljub o col·lector que s’endinsa al carrer central per poder recollir l’aigua de les teulades i amb una capacitat de 1.800 litres. Aquest es comunica amb dos dipòsits separats entre ells per un mur retallat a la roca natural. Aquesta separació afavoreix la decantació de les impureses i afavoreix la neteja de l’aigua. La capacitat és de 7.200 litres. La resta de dependències d’aquest edifici tenien funció de magatzems.

Altres restes interessants han estat la documentació d’estructures negatives corresponents a forats de pal, fons de cabanes i sitges d’una fase preurbanística. Cal destacar la localització d’una fossa amb restes òssies d’animals: un porc i un ovicaprid que han estat associats amb un ritual fundacional. Entre d’altres materials també hem de destacar una làmina de plom amb lletres iberes.

Mercedes Durán, directora de les excavacions i del Museu Municipal de Montcada, es va centrar en l’anàlisi d’un betil o ídol sagrat aparegut fa un temps a l’àrea sacra. Es tracta d’una imatge sense trets físics amb un aspecte abstracte, tal com es concebia la divinitat des de temps neolítics. Durán considera que l’emplaçament de les Maleses va poder atraure grups humans, per la facilitat de control del territori circumdant i del calendari agrícola amb la orientació cap a la sortida del sol. Des de la primera fase d’ocupació preurbanística aquesta imatge en pedra ja formaria part de l’imaginari de la comunitat i es mantindria la seva  veneració fins l’abandonament del poblat. Generalment, aquestes imatges s’associaven amb les forces de la natura fèrtil i de la deessa mare que dona a les persones els fruits i els aliments necessaris per a la vida. El seu culte està pressent en totes les cultures d’Europa i del Pròxim Orient.  La peça encara es troba en fase d’estudi i resta pendent d’analítiques que proporcionin més informació.

Per a més informació sobre les Maleses, podeu consultar l'enllaç següent: Museu de les Maleses i jaciment ibèric.