caes

Montesquiu Els vigatans hi dediquen un article en el butlletí 312

La Unió Excursionista de Vic publica un article sobre una sortida que es va fer el 1920 a l'ermita de Sant Moí després de restaurar-la

13/01/2021

El 10 d'octubre del 1920, la Secció d’Exploracions Científiques dels excursionistes vigatans va fer una excursió a l’ermita de Sant Moí acabada de restaurar per alguns operaris i socis del centre, després que en una sortida del 1913 se’n detectés el mal estat. Aquesta excursió els va portar a visitar també, el mateix dia, el castell de Montesquiu i el castell de Besora. Així ho expliquen en un article del butlletí de la Unió Excursionista de Vic d'aquest mes de gener.

Curiosament, en l’actualitat aquesta excursió de proximitat de fa cent anys es podria fer de la mateixa manera, amb un peatge amb zero emissions i combinant el transport públic i les dues cames, tal com explica l’autor de l’article, Lluís Santanach. La ruta entre els dos castells la podeu trobar a la web.

L'esglesiola de Sant Moí, com també es coneix, es troba al costat de la masia del mateix nom, al terme municipal de Santa Maria de Besora, dins l’espai del Parc del Castell de Montesquiu. La podreu descobrir tot fent l'itinerari senyalitzat del Parc SL-C 130.

Es tracta d'una construcció preromànica (o d’un romànic molt primitiu), probablement edificada al final del segle X. Aquesta petita construcció es compon d’una breu aula rectangular coberta amb estructura de fusta i un absis de planta semicircular molt peraltada.

Un ermità que feia esclops

La llegenda de Sant Moí forma part del folklore català i sembla que es tractaria d’un sant llegendari, no correspon a un personatge real. La tradició, recollida entre d’altres per Joan Amades, diu que era un ermità que vivia en solitud profunda a Santa Maria de Besora, a l’ermita de Sant Moí. Passava el temps dedicat a l’oració i a fer treballs amb fusta, concretament esclops, que deixava a la vora d’un corriol perquè els agafessin els caminants que per allí passaven. No tenia eines i feia els esclops només amb les mans. Era sord i, per tant, no parlava gaire i passava anys sense dir una paraula.

Segons una altra versió, fou per no parlar mai amb ningú que es va quedar sord i, per això, l’adoptaren com a patró els qui perdien l’oïda, que demanaven: "Sant Moí, feu-m'hi sentir". Quan va morir, tota la terra al voltant de l’ermita es va poblar de lliris blancs i olorosos. Els pastors van veure l’ermita amarada d’una claror celestial i, quan hi van entrar, la trobaren buida: l’ermità havia estat portat al cel per àngels.

L'aplec

A l'ermita es feia un aplec durant el qual es mullaven cotons a l’oli de les llànties que després s’usaven per guarir o prevenir el mal d’oïda. Actualment, l'Ajuntament de Santa Maria de Besora juntament amb el Parc del Castell de Montesquiu i el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura han recuperat aquest aplec que se celebra per la Festa Major del municipi, pels volts de l'11 de setembre.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Educació ambiental, Educació ambiental, Montesquiu, Educació ambiental, Llibres, revistes i CD, Webs i butlletins digitals,