La descoberta, publicada a la revista científica Fottea, és fruit de la recerca del doctorand Guillermo Quevedo-Ortiz, del grup FEHM-Lab (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio-UB), juntament amb els investigadors Joan Gomà, de la Universitat de Barcelona, i Saúl Blanco, de Diatom Lab de la Universitat de Lleó. L'estudi s'emmarca en el projecte DRY-Guadalmed, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats – Agència Estatal d'Investigació, i vinculat també a les línies de treball del projecte CARIMED (Efectes del canvi ambiental en les comunitats d'organismes dels rius mediterranis), un dels programes de seguiment de l'estat dels ecosistemes en conveni amb la Diputació.

Tres espècies noves per a la ciència

Les noves diatomees descrites són la Sellaphora temporalis sp. nov., trobada a Extremadura amb afinitats morfològiques amb una espècie descoberta a la zona boreal subàrtica del Canadà; la Sellaphora catalonica sp. nov., localitzada al torrent de Ca l'Arenes, al Parc del Montnegre i el Corredor, la qual presenta una escassa abundància i unes característiques microscòpiques que en van complicar la identificació en el moment de la descoberta; i la Nitzschia curvirecta sp. nov., identificada a la regió de Múrcia, amb una morfologia allargada i única dins el seu grup, la qual planteja noves preguntes sobre l'evolució de la família a la qual pertany.

Per arribar a aquests descobriments, l'equip investigador va recollir mostres de 65 basses desconnectades de rius temporals en diferents punts de la península entre els mesos de maig i juliol de 2023. Aquestes basses es formen quan els rius deixen de fluir, però acaben tenint una gran importància ecològica, ja que actuen com a refugis de biodiversitat i permeten la supervivència de comunitats aquàtiques en períodes de sequera.

El cas de la Sellaphora catalonica

El descobriment de la Sellaphora catalonica és especialment rellevant perquè situa el Parc del Montnegre i el Corredor en el mapa científic internacional. Aquesta diatomea presenta valves amb forma romboïdal-lanceolada, àpexs allargats i capitats, i estries difícilment distingibles al microscopi òptic. Les seves arèoles estan altament himenades (cobertes de sílice), fet que en dificulta encara més l'observació. 

La seva ecologia també és particular: va ser trobada en una bassa temporal amb aigües de temperatura relativament baixa i pH lleugerament àcid, però amb altes concentracions de clorurs i sulfats. La seva presència en un ambient mediterrani de muntanya amb substrat silícic la podria convertir en un indicador valuós dels microhàbitats del Parc.

Hàbitats sovint oblidats però clau per a la biodiversitat

L'estudi confirma que els ambients aquàtics temporals mediterranis, sovint menystinguts en conservació, són refugis de biodiversitat i espais amb potencial per a descobertes científiques úniques. Les noves diatomees descrites, de distribució molt restringida fins ara, podrien ser endèmiques i tenir un paper clau en els ecosistemes aquàtics locals.

Així mateix, es destaca la idea que les basses desconnectades contradiuen la idea que aquests ambients només acullen espècies comunes i cosmopolites. Tot i la seva inestabilitat, poden fomentar el desenvolupament de comunitats amb estratègies de resistència i resiliència a la dessecació, derivant moltes vegades en espècies desconegudes per a la ciència.