Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Montnegre-Corredor Publicat a la revista 'Nature Communications' aquest octubre

El Parc del Montnegre i el Corredor participa en un estudi europeu que aporta un nou enfocament a la mitigació de malalties emergents en els amfibis

$urlFileEntry

Tòtil (Alytes obstetricans), gripau implicat en l’estudi.
Autor: Dani Fernández (GRENP-Ajuntament de Calafell)

16/11/2020

El mes d’octubre passat es va publicar a la revista Nature Communications un article científic que explica que la supervivència d’una comunitat d’amfibis quan hi entra un fong quitridi hipervirulent pot veure’s menys afectada si abans ja estava infectada per una altra soca de fong quitridi amb una virulència més baixa. En aquest estudi hi han participat diferents equips de Catalunya, com l’equip tècnic del Parc del Montnegre i el Corredor, el CREAC - Centre de Recerca i Educació Ambientals de Calafell (GRENP-Ajuntament de Calafell) i l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), gràcies a la col·laboració establerta l’any 2018 amb la Universitat de Ghent (Bèlgica).

Gràcies a aquests resultats, que s'expliquen en l'article de Nature Communications, sembla que els programes europeus de mitigació de les malalties per quitridis es podrien afinar per centrar-se en els fongs aïllats que són altament virulents, però això requeriria que es disposés d’un test de diagnòstic ràpid de la virulència del patogen.

Malgrat els resultats i seguint el principi de precaució, cal que com a ciutadans quan visitem sistemes aquàtics seguim el protocol de bioseguretat establert pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya i elaborat en el marc del Life Tritó Montseny el qual consisteix bàsicament a evitar la manipulació dels amfibis i, si cal manipular-los, disposar de l’autorització especial per a la captura científica, de gestió o educativa, desinfectar tot el material que entra en contacte amb el medi aquàtic (botes, vestuari, salabres, entre d’altres) abans i després del treball de camp, i no visitar diferents punts d’aigua sense prèvia desinfecció.

L’estudi sobre els fongs

La quitridiomicosi és una malaltia a la pell dels amfibis causada pels fongs quitridis Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) i Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal) que poden causar la mort d’anurs i d’urodels, és a dir, de granotes i gripaus, i de tritons. El Bsal es va descriure l’any 2013 amb un episodi de mortalitat de salamandra (Salamandra salamandra) a Europa ocorregut l’any 2010. L’any 2018, es va detectar per primera vegada a la natura al sud d’Europa. La transmissió dels dos quitridis (Bd i Bsal) es produeix mitjançant espores que infecten l’epidermis dels amfibis i que és on els fongs duen a terme la fase reproductiva del seu cicle biològic. En moltes ocasions, aquestes infeccions tenen com a conseqüència la mort de l’hoste. 

Dins del Bd, un llinatge molt virulent anomenat BdGPL s'associa amb la majoria de les disminucions causades sobre les comunitats d’amfibis per quitridiomicosi a Austràlia, Amèrica i Europa. No obstant això, la BdGPL curiosament està igualment estesa en regions sense malaltia evident. Ara s'ha descobert que BdGPL mostra marcades diferències en la seva virulència. De fet, una varietat de soques de baixa virulència de BdGPL són endèmiques d'Europa occidental, on coexisteix amb les comunitats d'amfibis locals. Aquesta coexistència pot ser beneficiosa, ja que es demostra que protegeix contra una soca molt virulenta de BdGPL (involucrada en els declivis d'amfibis) i fins i tot contra el fong Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal). 

L’estudi, per exemple, explica que els gripaus anomenats tòtils (Alytes obstetricans) que prèviament s’havien infectat al laboratori amb soques menys virulentes i que, posteriorment, s’infectaven amb soques hipervirulentes mostraven una supervivència significativament major comparats amb els tòtils només infectats amb les soques virulentes. Per altra banda, la reducció de la mortalitat i el retard a morir demostren que l'exposició prèvia al Bd redueix la patogenicitat del Bsal també en tritons marbrats (Triturus marmoratus). En canvi, totes les salamandres (Salamandra salamandra) van morir per la infecció de Bsal en un període de temps similar, independentment de si abans havien estat infectades pel Bd menys virulent.

En conclusió, els resultats mostren un panorama complex de malalties amb múltiples implicacions per a la conservació de la biodiversitat. En primer lloc, la mera demostració de la presència de BdGPL en comunitats d’amfibis no és suficient per predir els impactes de la malaltia en espècies susceptibles. En segon lloc, la coexistència de comunitats d'amfibis amb BdGPL de baixa virulència pot alterar el resultat d'una invasió per part d’un fong hipervirulent aïllat. Per una banda, aquesta protecció pot augmentar la probabilitat que les poblacions de l’hoste sobrevisquin a una incursió de quitridis hipervirulents, però també pot fer que amplifiquin la dinàmica dels reservoris dels diferents quitridis i que, per tant, augmentin el risc per a les espècies que són més susceptibles. 

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Hidrologia, invertebrats, vertebrats, amfibis, fauna, hàbitats, Recerca i seguiment, Divulgació, Montnegre-Corredor, Biodiversitat, Llibres, revistes i CD, Fauna,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació