Anar fins a la font del Pradelló és un d’aquells trànsits curiosos. S’ha de deixar a banda un polígon estrany de Sant Celoni i agafar un camí al marge quan de cop i volta, les corbes de la carretera t’endinsen, literalment, al Parc del Montnegre i el Corredor.

Pocs metres abans que s’acabi l’asfalt i just a tocar de la senyal que ratlla el nom d’Olzinelles, prop de vint cotxes estaven aparcats enmig d’un prat sense cultivar. Faltaven pocs minuts per les dotze del migdia i la seixantena d’assistents tenien les cadires ben disposades a la font del Pradellò, un indret on la mà de l’humà hi és en la seva justa mesura.

Els arbres teixien l’aixopluc, un raig de sol escalfava la molsa de les parets, la petita estàtua religiosa s’ho mirava tot amb certa incredulitat i un fil d’aigua queia de la font…

Clara Saperas, de Tramoia Cultura, conscient que el lloc parla per si sol, va explicar que el cicle Poesia als parcs. Lletres i paisatges té la intenció d’acostar la gent al paisatge i a aquest amb la literatura. Després, Manuel Guerrero, comissari de l’Any Brossa, va remarcar que tenia tot el sentit celebrar un recital al Montnegre, justament perquè el mateix Brossa havia fet estades al Parc.

Aquest és el fil que va estirar Perejaume, que va esbossar algunes idees entorn la figura de Joan Brossa, no sense qüestionar que “els centenaris semblen una idea bastant allunyada del que és l’art i la cultura”. Sigui com sigui, va explicar que la influència de Joan Brossa va ser i encara és present en molts artistes i que la seva obra, de tan extensa i diversa, permet a qui vulgui “entrar-hi per on vulgui”. De la relació de Brossa amb la Natura, Perejaume en va destacar una relació més aviat mental, gens física ni concreta. De fet, el mateix Brossa havia rebutjat, amb ironia, sortir a passejar pels boscos durant un cap de setmana que els dos van compartir a una de les masies del Parc.

Després d’uns aplaudiments sincers, va començar el recital de Carles Rebassa. Que s’hi va posar de ple i sense cap comentari previ perquè el primer poema, “Jardí de Mots” ja era un inici en si mateix:

“(He agrupat lletres de manera | que formin mots i després | he aplegat els mots en una | frase que esdevé el poema.)”

Carles Rebassa és un escriptor i poeta reconegut i també un rapsode total. La selecció de poemes va mostrar el Brossa polièdric que és alhora enginyós i punyent, experimental i polític, màgic i vital. En veu del mallorquí, Brossa va sonar present, quasi viu, mentre (Orquestra Fireluche) oferia contrapunts i entre línies amb la seva guitarra, en un discret però efectiu segon pla.

Rebassa va conduir el públic entre poemes com “Mosaic”, Victòria”, “Serra la vella”, “Elegia” o “Arbre”, fent bo allò que Perejaume havia dit en parlar de l’experiència poètica de Brossa: “no creava poemes…més aviat el que feia era relacionar coses i realitats…i esperava que elles mateixes es transformessin en una altra cosa”. Potser per això, Rebassa va cloure amb “X” del llibre Suite tràmpol o en compte enrere fent evident que llegir Brossa no és tasca senzilla però sempre hi acabes pescant alguna certesa:

“Tancant el cicle, retorno a l’u,
Ara, però, amb tots els coneixements.
Transcorren segles i segles.
Les civilitzacions se succeeixen.
Cal afegir al saber una
més ampla dimensió de l’ésser.
Els homes lluiten els uns contra els altres.

[…]

I és fàcil d’endevinar que vindrà el dia,
després d’erupcions i esquerdes,
que l’univers continuarà existint
sense l’home”

Quan tothom esperava un poema final fruit dels aplaudiments, Manuel Guerrero va convidar a seguir a Perejaume, i aquest, va conduir al públic fins un marge de la carretera. El mateix Perejaume va cloure l’acte amb “Carrandella” del llibre Passat Festes, després d’explicar que aquell havia estat el poema dit el dia que havien deixat les cendres de Brossa… just als uns turons que veiem allà al fons.

*Aquest text va ser publicat originàriament a Núvol. El digital de cultura.

La poesia i la música arreu de la Xarxa de Parcs Naturals

Poesia als parcs. Lletres i paisatges és un cicle d’espectacles poeticomusicals promogut per la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el programa d'enguany del cicle. A l'Agenda dels parcs - Poesia als parcs trobareu la informació dels propers recitals. També ens podeu seguir a les xarxes socials (pàgina de Facebook i canal Youtube i mitjançant l'etiqueta #Poesiaalsparcs).