caes

Montnegre-Corredor Conté 199 tàxons dels dos massissos

S'elabora el primer catàleg conjunt de briòfits del Parc del Montnegre i el Corredor

21/12/2021

L’estudi, elaborat pel botànic i briòleg Miquel Jover, del Grup de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona, per encàrrec del Parc del Montnegre i el Corredor, caracteritza quines són les espècies de briòfits que podem trobar en els ambients principals del Parc i també dels ambients que més els afavoreixen. Un altre aspecte d’interès del treball són les recomanacions de gestió per a la seva conservació, com afavorir rodals de bosc madur de tots els tipus d’hàbitat forestal o respectar els talussos de les pistes quan se’n fa el manteniment. El document es pot consultar lliurement al catàleg col·lectiu dels centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals.

Els briòfits són petites plantes terrestres que comprenen organismes molt populars com ara les molses i d’altres grups menys coneguts com les hepàtiques i els antocerotes. Representen el segon grup de plantes terrestres quant al nombre d’espècies i ocupen gairebé tots els ecosistemes terrestres, però són unes plantes que popularment han passat força desapercebudes.

Les seves funcions ecològiques són diverses, com la formació del sòl i la protecció d’aquest enfront l’erosió, la creació d’hàbitats per a diversos grups d’organismes tant vertebrats com invertebrats (artròpodes, tardígrads, diatomees o amfibis), i un recurs tròfic o material de construcció de nius per alguns ocells, entre d’altres. També s’utilitzen com a bioindicadors i per extreure’n substàncies d’interès farmacològic.

Catalunya és un dels territoris de la península Ibèrica on, en conjunt, es coneix millor la seva flora de briòfits. Tot i això, aquest coneixement és molt desigual per als diferents espais naturals, amb àrees molt ben conegudes i d’altres amb un nombre de dades notablement inferior. En el cas del Montnegre, el coneixement briològic ja era força complet gràcies al catàleg de briòfits elaborat per Rosa Maria Cros i publicat l’any 1985. En canvi, per al Corredor hi havien moltes menys dades. Per aquest motiu s’ha encarregat l’actualització del catàleg de briòfits del Parc del Montnegre i el Corredor, reunint les dades bibliogràfiques i completant-les amb noves prospeccions, especialment al sector del Corredor.

Actualment, el catàleg de briòfits del Parc consta d’un total de 199 tàxons entre espècies i subespècies. El número d’espècies conegudes per al Montnegre gairebé no ha variat de 187, en canvi l’increment d’espècies al Corredor ha estat notable, passant de 20 a 82. L’autor és el botànic i briòleg Miquel Jover, del Grup de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona.

L'hepàtica Sphaerocarpos europaeus, novetat a la província de Barcelona

El catàleg aporta 8 tàxons que no havien estat citats anteriorment dins dels límits del Parc, dels quals 2 són hepàtiques i 6 molses. La més destacada seria l’hepàtica Sphaerocarpos europaeus la qual constitueix una novetat per a la província de Barcelona. Altres 7 tàxons (Atrichum angustatum, Barbilophozia barbata, Cryphaea heteromalla, Dialytrichia mucronata, Grimmia laevigata, Grimmia lisae i Tortella nitida) són novetats per a la brioflora del Parc. També s’ha trobat una espècie al·lòctona, la molsa Campylopus introflexus.

No s’han retrobat dues espècies típiques de fusta morta -Tetraphis pellucida i Lepidozia reptans- que havien estat trobades a la roureda culminant del Montnegre per la Dra. Rosa Maria Cros als anys vuitanta del segle passat. Les causes poden ser o bé la seva extinció, ja que són espècies que viuen sobre fusta morta que es manté humida durant llargs períodes de temps, o bé que les dimensions reduïdes en dificultin la localització.

Els briòfits més comuns al Parc

Els briòfits més comuns al Parc del Montnegre i el Corredor són molses com Hypnum cupressiforme, Scleropodium touretii, Pseudoscleropodium purum, Brachythecium rutabulum o Fissidens taxifolius, entre moltes altres. Quant a les hepàtiques, les espècies més abundants són hepàtiques folioses com Frullania dilatata o Radula complanata, i també algunes hepàtiques tal·loses com Reboulia hemisphaerica o Conocephalum conicum.

D’altres espècies, en canvi, tenen una presència molt més restringida en el context de Catalunya, o almenys a les comarques amb un clima mediterrani. Entre aquestes espècies hi hauria Sphaerocarpos europaeus o Myriocoleopsis minutissima. Es tracta, per tant, de les espècies de més valor de conservació atès que la seva desaparició suposaria una reducció notable de la seva distribució a escala regional.

El coneixement actual mostra una marcada asimetria en el nombre d’espècies conegudes entre el Montnegre i el Corredor: 187 espècies al Montnegre i 82 al Corredor. Les causes d’aquesta dissimetria entre els dos sectors poden ser una major intensitat de prospecció al Montnegre, però també a l’extensió inferior del Corredor i a les característiques ambientals més variades del Montnegre, tant abiòtiques (geològiques i climàtiques) com biòtiques (hàbitats).

El document es pot consultar amb accés lliure al catàleg col·lectiu dels centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals (Koha) i en aquest enllaç.

compartir

Font de la informació: Miquel Jover

Categoria: Paisatge, Hidrologia, Meteorologia, flora, hàbitats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Publicacions, Montnegre-Corredor, Biodiversitat, ODS,