Mongetes del genoll de Crist, col de les vaques i arengada, vet aquí tres ingredients en via d’extinció, amb els quals la Roser Parera va voler preparar el "tombat de col i mongetes" que es va endur el premi al millor primer plat. L’altre aspirant eren unes patates aixafades amb cansalada que van merèixer els elogis del jurat per la part del porc. Però la combinació de la col i mongeta amb el punt salat i intens de l’arengada i el contrapunt suavitzant i netejador d’un tomàquet escalivat va captivar els paladars dels avaluadors. També es va tenir en compte, certament, la utilització de varietats locals poc conegudes i cada cop menys utilitzades.

Si els llegums, en general, són cada vegada menys consumits, la mongeta del genoll de Crist s’està perdent pel poc consum, malgrat ser una varietat molt apreciada fa poques dècades. I això que un llibre de la Fundació Alícia publicat fa pocs dies aconsella menjar-ne almenys cinc cops a la setmana, en quantitat moderada, per tenir una bona microbiota intestinal. La col de les vaques, tot i ser molt gustosa, és un varietat que fa un cabdell tan petit, que abans només es feia servir per alimentar els animals, perquè té unes fulles molt grans.

En els segons plats hi va haver un duel entre dos fricandós molt diferents: d’una banda, una versió ben tradicional, tot i que amb molts rovellons en comptes de les més habituals carreretes; d’una altra, una torradeta de santa Teresa de fricandó amb ratafia dels Carboners, elaborat per Raquel Ortega Arévalo. Sens dubte, els tres ingredients són prou coneguts, però la combinació no deixa de ser una versió creativa d'aquest guisat tan popular, per convertir-lo en una mena de sandvitx coronat amb un tall de formatge. L’invent va convèncer el jurat i es va endur el corresponent premi.

Les tres persones que van valorar els plats van ser en Jordi Garriga, xef del restaurant Can Garriga; Xavier Pericas, xef del restaurant La Casa del Bosc; i Lluís Garcia, autor del llibre Cuina, societat i natura al Montseny. Reserva de la Biosfera. Per acabar, van haver de triar entre les tres postres que es van presentar. El caqui en dues textures era un plat agosarat per les característiques d’aquesta fruita, que deixa una notable aspror a la boca, i el braç de gitano amb ganache muntada de castanyes era una delicadesa molt ben realitzada per una prometedora estudiant de cuina. Però el caràcter més tradicional i casolà del pastís de castanyes a la ratafia amb xocolata, fet per l’Elisenda Torres, va ser determinant perquè s’endugués el premi.

Més informació sobre el Concurs de Receptes de la Biosfera en aquest enllaç.