El curs va començar amb la presentació del projecte Life Clinomics a càrrec de Marta Cerdà, de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Anna Sanitjas, enginyera de forests de la Diputació de Girona. Ambdues van exposar el perquè, el com i els territoris que analitza aquest projecte: l’Alt Penedès i les reserves de la biosfera de les Terres de l’Ebre i del Montseny. Aquest projecte Life incideix en tres sectors econòmics vinculats al medi natural i amb vulnerabilitats i oportunitats significatives davant del canvi climàtic, com són el pesquer, l’agroforestal i el turístic.

Aspectes clau per lluitar contra el canvi climàtic

Tot seguit, M. José González, de la Fundació Empresa i Clima, va introduir la temàtica del curs, tot fent pinzellades d’aspectes clau per lluitar contra el canvi climàtic. González va tractar les emissions directes i emissions difuses, que seran molt més controlades amb la nova Llei Catalana de Canvi Climàtic, i les projeccions climàtiques sobre temperatura i precipitacions. Es va posar especial atenció a l’assoliment dels Acords de París i l’objectiu de l’any 2050 per tal de reduir fins a un 80 % els gasos d’efecte hivernacle a la Unió Europea, mitjançant estratègies de mitigació i d’adaptació.

Un cop acabada la introducció, va prendre la paraula fins a la finalització de la jornada Mario Beltrán, científic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Beltrán va començar parlant dels efectes del canvi climàtic als boscos. Va exposar que el 64 % del territori català correspon a massa forestal, que suposa més de dos milions d’hectàrees, i malgrat que els boscos continuïn creixent tenen un futur dramàtic a causa de la previsible manca d’aigua degut al canvi climàtic i a la seva densitat. Beltrán va exposar que als boscos els cal una bona gestió forestal per adaptar-se a aquest canvi, i en cap cas es poden deixar abandonats. En aquest sentit, a Catalunya es troben una gran varietat de boscos estancats i amb molta competència per l’aigua, a banda que representen una quantitat desorbitada de combustible. El ponent va afirmar que als boscos els cal una gestió multifuncional per tal de poder vincular la seva explotació amb la conservació i els valors ambientals i socials que desenvolupen.

Mesures i fórmules de gestió

Beltrán va continuar la jornada tot exposant mesures de gestió per a l’adaptació al canvi climàtic, considerant que primer cal reduir les emissions de carboni i després buscar les fórmules per tal de fixar-les als boscos. Aquestes fórmules es basen en l’adaptació dels boscos, per tal de ser més resistents, disminuir-ne la vulnerabilitat i ser més resilients, per tal de sobreviure i retornar a l’estat previ d’una gran sequera o d’un incendi.

Així mateix, va manifestar que quan hi ha arbres que estan en processos de decaïment, cal gestionar aquesta situació a través de l’afavoriment dels individus sans i eliminar la competència.

D’altra banda, també es va tractar sobre els tractaments silvícoles i codis de bones pràctiques, com seria la promoció de masses mixtes i diversitat d’espècies i la planificació forestal mitjançant rodals.

El ponent va exposar la finalitat de l’ORGEST (l’Orientació de Gestió Forestal Sostenible de Catalunya) i la prevenció d’incendis. Va destacar que la fusta morta es pot deixar al bosc, ja que un cop passats uns mesos, perd la substància fina i no contribueix en la propagació d’un incendi. Va remarcar que els incendis s’apaguen des de terra, no amb avions, i tenir un sotabosc ben gestionat incideix directament en la potència de l’incendi.

Finament, per tancar la part teòrica del matí, es van posar sobre la taula diferents exemples d’iniciatives per impulsar la producció i demanda de biomassa, com el Life Pinassa, Life Suber o Mix For Change. Beltrán va sentenciar que la demanda del producte de biomassa és la clau que n’activi la gestió, ja que l’objectiu funciona si el cicle és curt.

A la tarda, per tal de concloure el curs, es va fer una visita de camp per conèixer els casos d’adaptació de boscos de castanyers al massís del Montseny. Amb aquesta visita, es va poder comprovar in situ una actuació de gestió forestal per conservar aquesta espècie arbòria al massís.

Per a més informació sobre el projecte Life Clinomics, consulteu aquest enllaç.