Uns quants metres més amunt de la font de Passavets, pujant per la fageda, hi ha la carbonera de Passavets. La colla de manteniment del Parc Natural hi ha fet unes escales i una barana per delimitar l’espai de la carbonera i s'hi ha instal·lat un plafó informatiu, on s'explica la producció de carbó del cims culminants del Parc Natural del Montseny. Aquesta és una de les accions inclosa en el Pla d’acció de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), amb l’objectiu de difondre i posar en valor el patrimoni del territori i les accions de millora que s’hi duen a terme.

Aquests espais permetien l’elaboració de carbó vegetal i s’instal·laven ben a prop de la matèria primera. Trobem moltes places carboneres a les zones forestals del Montseny, tant a les fagedes com als alzinars principalment. Són fàcils de detectar, són espais més o menys plans i es pot detectar el color fosc de la terra cremada fosca. La tradició carbonera és molt típica de les nostres contrades i forma part del patrimoni preindustrial català. Conèixer i interpretar el territori permet adonar-se de la relació entre l’activitat humana i el medi.

Uns metres més amunt, gairebé ja arribant al turó de l'Home, a 1.591 metres d'alçada, hi ha un pou de neu, el pou del Comte. Arranjat el 2013 pel Parc Natural, és documentat des de 1598. Aquest pou de neu, amb vuit metres de diàmetre i vuit de fondària està construït amb pedra seca aprofitant el desnivell de la muntanya i amb una capacitat que equival a noranta tones de neu i és un dels més grans de la zona. 

Els orígens de la producció de neu i glaç al Montseny es remunten a l’època medieval, però no és fins a mitjan del segle XVI quan la comercialització d’aquest producte esdevé important. Això permetia la comercialització de neu i gel que abastien Barcelona i les viles i ciutats pròximes de gel de refresc i també per a usos terapèutics. Així mateix, està documentat el comerç de la neu del Montseny amb les ciutats de València i de Palma de Mallorca.