Tal com es podia llegir al programa de mà, "el concert gira a l’entorn de la figura del gran musicòleg Joan Tomàs qui, juntament amb d’altres, recollí les cançons que d’altra manera s’haguessin perdut. I un reconeixement a Rafael Patxot, un dels mecenes més importants de la cultura catalana del s. XX".

La Masia Mariona havia estat propietat de Rafael Patxot i avui és la seu de l’exposició permanent "Univers Patxot". Aquest fou l’impulsor, promotor i mecenes de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual Joan Tomàs realitzà vint-i-tres missions de recerca entre els anys 1922 i 1936, a més de participar en diferents concursos de la Festa de la Música Catalana i fer, també, donació del recull de cançons cantades per la seva pròpia mare, Rosa Parés (1924).

Així doncs, en aquest paratge tan emblemàtic i representatiu, la coral Briançó va posar en escena un esdeveniment musical i teatral amb un repertori de cançons escollides entre les compostes o recollides i harmonitzades pel mestre Tomàs, juntament amb obres d’altres compositors contemporanis seus, com ara Josep Crivillé, Amadeu Vives, Josep Lluís Guzman o Manuel Oltra. 

Abans de començar el concert, la neta de Joan Tomàs, Liliana Tomàs i Roch, qui els havia facilitat les partitures rescatades dels manuscrits dipositats al fons documental del seu avi i els havia ajudat en la redacció del guió, va dirigir unes sentides paraules d’agraïment a tots els assistents i organitzadors, i va destacar la importància de tornar a donar vida a les nostres cançons que havien quedat amagades per la guerra i dictadura.

L’actor Xavi Flores representava la persona del mestre, portant l’acció en un entorn modernista situat cronològicament a les primeries del segle vint. La coral, els músics acompanyants (M. del Puig Ferrer, flauta travessera; Joana Fugaroles, viola; i Núria Alfaras, acordió i piano) i el director anaven igualment vestits per a l’ocasió, a la moda de fa cent anys. Les dones del cor vestien amb les faldilles del tradicional Ball de Gitanes de Sant Esteve de Palautordera, balls que també van ser recollits pels folkloristes de l’Obra del Cançoner, com el mateix mestre Tomàs.

El públic assistent, nombrosíssim i entusiasta, aplaudí efusivament totes les interpretacions i, fins i tot, convenientment avisats pel director Emilio de la Linde, cantà joiós algunes tornades.

D’aquesta manera s’acomplia el desig de Joan Tomàs, que sempre lluità i deixà escrit "que les cançons tornin al poble i que el poble les canti".