Montseny | Xarxa de Parcs Naturals
El podeu visionar en el canal Youtube Univers Patxot

Un documental aborda l'ús del fonògraf a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

$urlFileEntry

L'ús del fonògraf. Autor: XPN

11/02/2019

El documental 'L’ús del fonògraf' aplega diverses entrevistes amb persones responsables d’entitats i arxius on es conserven cilindres de cera gravats amb fonògraf durant l’època de les anomenades “Missions” del Cançoner Popular de Catalunya (Biblioteca de Catalunya, Abadia de Montserrat, Orfeó Català) i amb persones vinculades amb la divulgació de l’Obra del Cançoner.

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-1936) és una peça cabdal de l’enorme llegat cultural i científic que va deixar l’humanista i mecenes Rafael Patxot i Jubert. La recopilació de les cançons populars de les terres de parla catalana es va dur a terme, primordialment, mitjançant les anomenades “Missions de recerca” durant els anys vint i trenta del segle passat.

En el documental, de caire divulgatiu i una durada de 30 minuts, figures com la del pare Josep Massot (monjo benedictí de Montserrat), Ramon Vilar (musicòleg), Jaume Figueras (especialista en so enregistrat), Marta Grassot (responsable del Centre de Documentació de l’Orfeó Català) i Margarida Ullate (directora de la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya) expliquen el treball que feien els responsables de les “Missions”, l’ús del fonògraf, l’estat de conservació dels cilindres de cera i la seva ubicació.

Els cilindres de cera eren suports de gravació i reproducció de so utilitzats en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Aquests objectes, amb forma de cilindre, tenien gravat sobre la superfície exterior de cera el so enregistrat que després es reproduïa en un fonògraf mecànic. Aquest suport va coexistir un temps amb els discos de gramòfon, apareguts l'any 1888. El Crack del 1929 va portar a la fallida els fabricants de cilindres, que no van poder superar la competència amb el disc.

Una part dels cilindres de cera de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya van ser amagats a Masia Mariona, la casa d’estiueig que la família Patxot tenia a Mosqueroles, al Parc Natural del Montseny, quan va començar la Guerra Civil espanyola. Protagonistes d’una curiosa peripècia que podeu descobrir en el documental i també en aquest article, una part d’ells van reaparèixer vint anys després de la seva desaparició.

“L’ús del fonògraf” s’ha editat en format DVD. També el podeu visionar en el canal Youtube Univers Patxot.

El pare Massot ens descobreix l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Atès el seu gran interès, a partir de l’entrevista feta al pare Josep Massot i Muntaner per al vídeo “L’ús del fonògraf” es va decidir editar un altre vídeo que recollís la totalitat de l’entrevista sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, de prop d’una hora de durada.

L’Obra del Cançoner abastava totes les terres de parla catalana i a més de la cançó també es recopilaren danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc., i incorporà fons tant importants com el de Marià Aguiló o el de Rossend Serra i Pagès. Per desig exprés de Rafael Patxot, una gran part dels originals d’aquest immens fons documental van ser dipositats a l’Abadia de Montserrat, tenint-ne cura el pare Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí, mantenidor i divulgador principal d'aquest llegat.

En el document, el pare Massot ens il·lustra sobre la gestació, l’elaboració i l’estat de l’Obra del Cançoner, juntament amb altres valoracions sobre la vida i obra de Rafael Patxot i Jubert i sobre el context polític i social de l’època. El document s’ha editat en format DVD i també s’ha penjat en el canal YouTube del web Univers Patxot.

Us convidem a veure i a gaudir d'aquests dos documents excepcionals!

Per a més informació sobre la figura polièdrica de Rafael Patxot, podeu consultar la pàgina web, la pàgina de Facebook, el canal Youtube i el canal de Twitter de l'Univers Patxot.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Montseny, Xarxa de Parcs Naturals,