Fins fa pocs mesos, a l'indret només es podia veure parcialment una torre i un tros del pany de mur, consolidats l’any 1998. Però els darrers treballs, en col·laboració amb l’Ajuntament del Brull, han posat al descobert tota la planta baixa, una torre i un contrafort circular d’aquest castell, construït entre els segles XII i XIII i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Els treballs, amb un cost de 100.000 euros, han estat finançats per la Diputació de Barcelona, responsable també del projecte de consolidació i adequació a la visita pública dels vestigis del castell, que inclou, des de la campanya arqueològica, prèvia esbrossada del terreny, fins als treballs de consolidació i reintegració d’algunes estructures per preservar-lo, així com les operacions d’adequació per fer-lo visitable.

La intervenció es va iniciar el març passat, però es va interrompre a causa del confinament per la pandèmia de la COVID-19. Al juliol, es va poder reprendre amb la previsió d’acabar-la a finals d’octubre i que es pugui obrir el monument al públic durant el mes de novembre.

La planta baixa de l'antic castell

Les restes de la fortificació se situen al cim del turó del castell, al davant de la Casa de la Vila ben a prop de l’església de Sant Martí i al costat de la carretera BV-5301, de Seva a Montseny. Les ruïnes que han perviscut, que daten dels segles XII-XIII, segurament són producte de la reconstrucció d’una fortalesa anterior, del segle XI, efectuada després d’un episodi bèl·lic.

Amb la retirada de vegetació, de sediments del turó on es troba i de material d’enderroc del castell, ara ha quedat a la vista tot el seu perímetre, un contrafort cilíndric al pany de mur de tramuntana que es veia actualment i una nova torre al nord-oest, simètrica a la que s’havia preservat i consolidat el 1998.

Per primer cop s’ha confirmat la hipòtesi de l’arquitecte J. M. Pericas, qui el 1916 ja havia dibuixat sobre plànol la planta i ocupació del castell sense tenir els elements físics que ho demostressin. Cent anys més tard, ha quedat ben delimitat l’espai interior d’aquest castell, tal com preveia el projecte de la Diputació. Aquest fet permetrà redescobrir des d’un nou punt de vista el monument que va forjar el municipi en l’època medieval.

Amb la intervenció, es pot veure tota la distribució interior de la planta baixa, on hi havia la zona de treball. Han aparegut dues sales i una altra de principal amb un forn i una banqueta de pedra adossada a la paret interna per seure. Entre les restes també han aparegut fragments d’una olla del segle XII-III, ceràmiques valencianes i una punta de llança del segle XIV i XV. Destaca, també, l’aparició d’una moneda del 1709 de Carles III, molt més tardana i que deu correspondre al moment final d’abandonament del castell, que fins ara havia estat datat de forma imprecisa entre els segles XVII i XVIII. En futures campanyes caldrà continuar excavant en un terç de la planta que ha quedat pendent i intentar localitzar l’entrada principal del castell al vessant més erosionat del monument.

Ara queda seguir amb la consolidació de les estructures interiors que han aflorat, la fixació dels elements originals i la reintegració volumètrica d’una part del full exterior dels murs espoliats de tancament del recinte fortificat per tal de protegir les restes originals i posar-les en valor.

Per tal que el visitant i els futurs restauradors del monument puguin advertir la diferència entre la part del mur original i la restaurada, es col·loca una malla de fibra de vidre abans de posar el morter de calç i les pedres producte de la intervenció, totes procedents de l’estrat d’enderrocs del mateix castell.

Els primers treballs de restauració

La intervenció de la Diputació de Barcelona per recuperar el castell del Brull s’inicia el febrer de 1997, a petició de l’Ajuntament, propietari del monument. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la corporació, que també actua al jaciment ibèric de Montgròs, enclavat al mateix municipi, va dur a terme llavors els estudis previs, històrics i materials, per valorar l’estat i les actuacions a realitzar a les restes del castell, que es trobaven molt malmeses.

El novembre del 1998 va començar la recerca arqueològica, seguida de l’aixecament de plànols i el plantejament dels criteris globals d’intervenció. El 1999 es va redactar el projecte que recull els treballs de consolidació i la previsió del tancament del recinte i acondiciament per a la visita pública. Les obres de consolidació es van fer entre febrer i juny de l’any 2000, mentre que durant els primers mesos de l’any 2012 es van projectar i executar les obres programades per millorar l’accessibilitat al castell.