Les excavacions s'han centrat en el barri extramurs de la ciutat, en l'àrea situada entorn de l'església de Santa Maria fora muros, concretament a la zona del conegut cementiri de tombes antropomorfes tallades a la roca, el Pla dels Albats. La intervenció ha permès localitzar prop de trenta tombes noves que se sumen a les més d'un centenar conegudes prèviament, així com recuperar els cossos de deu individus.

L'estudi antropològic aportarà dades essencials per conèixer la població que habitava el suburbi i es podran comparar els resultats amb les dades sobre els individus que habitaven l'interior del recinte emmurallat (cementiri entorn de l'església de Sant Miquel). Tanmateix, envoltant l'àrea del cementiri, han estat identificades diverses estructures que cal relacionar amb l'àrea de la sagrera, amb espais de producció i emmagatzematge d'aliments. Cal igualment destacar la troballa d'un edifici de planta rectangular en ús fins al segle XIV, aixecat un cop la necròpolis havia estat amortitzada. Es tracta de la primera constatació de la pervivència d'ocupació, ara de caràcter rural, posterior a l'inici del segle XII.

Paral·lelament, es treballa en la documentació topogràfica georeferenciada (SIG) de tots els elements estructurals relacionats amb l'urbanisme de la població a l'edat mitjana. Això ha de permetre aproximar-se a la forma de la ciutat medieval tant dins com fora de les muralles.

L'antiga civitas Olerdola és un jaciment especialment interessant per estudiar l'antiguitat tardana i l'edat mitjana, atès que és dels pocs indrets de la Península Ibèrica que conserva un urbanisme d'aquella època sense interferències ja que va ser abandonat el segle XII després d'un atac almoràvit. El treball a Olèrdola s'emmarca en un projecte més ampli enfocat a la revisió de l'arquitectura religiosa entre els segles IV i X i la interacció entre església i societat durant la transició entre el món clàssic i el medieval.

El programa de recerca iniciat a Olèrdola, on per primer cop l'àrea del Pla dels Albats ha estat estudiada seguint una metodologia científica, posarà en relació l'interior i exterior de la ciutat, gràcies a l'estudi comparat de les restes arquitectòniques i urbanes com de les de població.

El Parc d'Olèrdola, l'Ajuntament d'Olèrdola i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) s'han sumat a aquest projecte científic així com a l'adequació del Pla dels Abats per a la visita i l'ús i divulgació de l'espai públic.

Les excavacions tenen lloc dins el projecte finançat per la Generalitat de Catalunya "Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola (ECLOC)", impulsat per la UB sota la direcció de Gisela Ripoll i dins els treballs del grup de recerca d'aquesta universitat ERAAUB: Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona. Alhora, la tasca a Olèrdola està vinculada al projecte europeu CARE i a un pla nacional del Ministeri d'Economia i Competitivitat (El impacto de la arquitectura religiosa en el paisaje urbano y rural del nordeste de Hispania y las Islas Baleares). Tots aquests projectes se centren en el període que va dels segles IV al X i estudien el paisatge urbà i rural configurats a partir de l'església, l'hàbitat i el cementiri. En aquestes investigacions, el paisatge s'entén com un ens dinàmic i complex en constant transformació.