El Parc Fluvial es desenvolupa a ambdós marges del riu Besòs abastant els nou quilòmetres del seu tram final, des de la confluència amb el riu Ripoll, al terme municipal de Montcada i Reixac,  fins a la seva desembocadura al terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Els darrers 450 m del riu abans d'arribar al mar Mediterrani conformen la desembocadura. Es tracta d'una zona restringida al públic a causa del seu elevat valor biològic i paisatgístic. Els elements de més interès d'aquesta zona són la llacuna artificial, al marge esquerre, i la diversitat de plantacions efectuades (tamariu, salat blanc, aloc, sarga, arç blanc i una mota de diverses plantes mediterrànies) al llarg dels dos marges.

No obstant això, el mal ús que s'ha fet d'aquesta zona, juntament amb altres factors aliens al Parc Fluvial, han generat una degradació de manera que el sòl ha esdevingut una superfície erma i permeable al pas de persones que espanten els ocells aquàtics de la desembocadura. 

Enguany, s'ha fet una important intervenció per recuperar el marge dret com a zona de refugi de la fauna que s'atura en aquest indret. Amb aquesta actuació s'ha intervingut en la qualitat de sòl, a base de rentar la superfície i incorporar nou substrat. També s'hi ha plantat canyís (Phragmites australis) seguint la franja de l'escullera per crear una pantalla visual i altres espècies diverses a la resta de l'àmbit.

Els ocells aquàtics serien el grup de fauna que es veuria més afavorit, atès que actualment pel pas continuat de persones i la manca d'illetes a la llera gairebé no tenen llocs tranquils a la desembocadura on menjar i descansar. Així, en els darrers anys ha estat habitual que a la llera de la desembocadura no s'observin pràcticament ocells.

Si aquesta actuació té èxit, es preveu que s'observin amb més freqüència grups d'ànecs i gavines. L'espècie més rellevant seria la gavina corsa (Larus audouinii) perquè és endèmica de la conca Mediterrània. També s'observaran més aus que s'alimenten de peixos, com el martinet blanc (Egretta garzetta). Tanmateix, durant les migracions, seria més normal l'observació de diferents espècies de limícoles, dintre de les quals podem destacar el cames llargues (Himantopus himantopus) per la seva vistositat i per estar inclòs a l'Annex I de la Directiva Aus de la Unió Europea. També seria més probable que s'aturés una espècies considerada com a rara al Parc com és el flamenc rosat (Phoenicopterus roseus).

Amb aquesta actuació, doncs, es vol aconseguir generar espais tranquils i protegits per a la fauna, cal, però, el respecte i la col·laboració de tots els usuaris del Parc per fer-ho possible.

La Diputació de Barcelona, a través de l'Oficina Tècnica d'Acció Territorial, té encomanada la gestió integral del Parc Fluvial del Besòs, en virtut del conveni establert amb els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs.