Parc Fluvial Besòs
L'equip del Parc Fluvial vetlla diàriament pel seu manteniment

Evolució de les parcel·les de canyís durant aquesta primavera

$urlFileEntry

Canyís a l'abril. Autor: Parc Fluvial del Besòs

17/04/2019
Les zones humides es localitzen al nord del Parc Fluvial del Besòs, des de l'aiguabarreig del riu Ripoll amb el riu Besòs, al municipi de Montcada i Reixac, fins al pont vell a Santa Coloma de Gramenet en el marge dret i fins a Can Zam Nord en el marge esquerre en el mateix municipi.

Aquest espai de 3,8 km està restringit al públic i es caracteritza per contenir seixanta parcel·les (8 ha) d'aiguamolls construïts (wetlands) que realitzen el tractament terciari d'un 30 % de l'efluent de la depuradora d'aigües residuals de Montcada, amb la qual cosa es millora la qualitat de l’aigua que va a parar al riu.

Les seixanta parcel·les s’agrupen en quinze grups independents, que poden ser agrupacions de dues parcel·les fins a cinc, estesos al llarg dels dos marges del riu.

Les parcel·les reben aigua provinent de l'EDAR de Montcada i Reixac, i a través de microorganismes adherits a les arrels del canyís (Phragmites australis) realitzen el tractament terciari, mitjançant processos bioquímics s'aconsegueixi depurar o millorar la qualitat de les aigües de rebuig. A més a més, la millora de l'hàbitat aquàtic es mostra en l'increment de la diversitat de les espècies d'ocells que es poden observar durant tot l'any.

El canyís és una planta herbàcia perenne tot i que el cicle de desenvolupament de la planta és anual. És un helòfit de la família de les gramínies (Poaceae) i pertany a la subfamília de les Arundinoideae. Les característiques morfològiques recorden a la canya comuna (Arundo donax), però el canyís es considera una planta aquàtica helofítica (helòfit significa forma biològica de les plantes perennes que perden totalment la part aèria i conserven les gemmes persistents en òrgans, normalment rizomes, enterrats en el sòl o el fang sota l'aigua durant l'època desfavorable).

El canyís creix en zones inundades amb el sistema radicular arrelat en el fang i desenvolupa una estructura vegetativa emergent per sobre de la làmina d’aigua. A la part subterrània desenvolupa un rizoma llarg i serpentejant que fa un seguit d’estolons d’uns 4 m de llargada, estructura a partir de la qual es regenera cada any la part aèria de la planta. Té tiges gruixudes no gaire llenyoses; fulles glaucescents llargament acuminades que surten d’una en una envoltant la tija; espiguetes de 10-16 mm amb forma de plomall amb 2-10 flors.

Als voltants de l’abril, la planta brota cada any a partir dels rizomes. La floració pot produir-se entre juny i setembre. A l’hivern (novembre-gener) es produeix la disseminació de les llavors.

Enguany, el canyís està en ple procés de creixement i setmana a setmana en veiem l’evolució. Si a principis del mes de març ja vèiem els primers brots que sortien amb força i ben vigorosos, a l’abril el paisatge ja ha canviat notablement i podem veure com el canyís va entapissant tota la superfície de les parcel·les.

L’equip de manteniment del Parc Fluvial vetlla diàriament per totes i cadascuna de les parcel·les especialment en aquesta època que resulta crucial per al bon desenvolupament de la plàntula. Les seves tasques consisteixen en la revisió de l’estat de les plantes per tal d’identificar possibles anomalies, el control del nivell de l’aigua i l’estat de les instal·lacions de subministrament i desguàs de cada grup, realitzant les mesures correctores adients en cada cas.   

compartir

Font de la informació: Parc Fluvial del Besòs

Categoria: Parc Fluvial del Besós, Parc Fluvial del Besòs, Paisatge, Biodiversitat, Hidrologia, flora, hàbitats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Parc Fluvial Besòs,