Al febrer, no hi ha hagut canvis destacables respecte el gener, ja que són molt poques les espècies que comencen la seva migració cap a les zones de cria més nòrdiques i, a més, no hi ha hagut onades de fred que hagin fet desplaçar cap al sud individus provinents d’altres zones. Així, únicament s’ha constatat l’arribada d’algunes gavines corses (Larus audouinii) a la desembocadura i també d’una polla pintada (Porzana porzana) i dues cotxes blaves (Luscinia svecica) a Montcada i Reixac, i un martinet menut (Ixobrychus minutus) aigües amunt de l’assut del Rec Comtal.

D’altra banda, cal destacar que al febrer s’han continuat observant algunes de les espècies hivernants, remarcables per la seva escassetat, com ara uns vuit xarxets comuns (Anas crecca) entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, un esparver vulgar (Accipiter nisus) als diferents trams del Parc Fluvial i una puput (Upupa epops), un lluer (Spinus spinus) i una mallerenga petita (Periparus ater) a Sant Adrià de Besòs.

A la desembocadura, continua cantant un faisà vulgar (Phasianus colchicus), fet que indica que probablement enguany hi intentarà criar. En aquest mateix tram cal remarcar la hivernada del pardal de bardissa (Prunella modularis), molt més habitual en trams més propers a la serralada de Marina que no pas al Besòs.

Pel que fa a les joques, la de corb marí gros (Phalacrocorax carbo) de Sant Adrià de Besòs ha arribat a tenir trenta-cinc individus dormint.

S’ha trobat un altre rastre solitari de llúdriga (Lutra lutra), la qual cosa indica la seva presència, però que malauradament encara no es pot donar per establerta.