El motiu d’aquest moviment és la necessitat de buscar aliments, zones més segures i favorables per a la reproducció de l’espècie. Amb l'arribada de l'hivern, molts invertebrats desapareixen a causa de la seva aturada biològica, moltes plantes perden la capacitat de donar fruits i llavors, un fet que fa complicat que espècies com els ocells insectívors o frugívors puguin mantenir la seva activitat. Per tant, migren cap a zones més càlides on no hi faltarà aliment i aprofitaran per augmentar la família en un entorn més pròsper.

Com que a la zona del Parc Fluvial del Besòs generalment l’hivern no és massa fred, moltes espècies hivernants provinents de zones del nord hi venen a passar l’hivern, arriben amb la migració postnupcial i marxen amb la migració prenupcial. Tot el contrari del que fan els ocells estiuencs que arriben amb la migració prenupcial i marxen amb la migració postnupcial.

Amb l’inici de la primavera, la migració prenupcial s’ha fet més palesa al Parc Fluvial del Besòs i s’han observat exemplars migratoris de gran interès que s’hi han aturat per descansar i alimentar-se i poder continuar el seu viatge migratori cap a les zones de cria més nòrdiques.

D’aquestes observacions cal destacar les corresponents a la família dels ràl·lids, amb dos exemplars de polla pintada (Porzana porzana), una espècie que s’observa gairebé anualment  i un mascle de rascletó (Porzana parva), espècie de la qual constava únicament un registre previ.

La migració d’un rascletó atreu els observadors

Ambdues espècies són escasses en el conjunt de la península Ibèrica i acostumen a tenir un comportament críptic, convertint-se en un dels gèneres més desitjats per part dels ornitòlegs. El fet que s’hagi vist un rascletó (Porzana parva) al Parc, aigües avall del pont de Guipúscoa, ha provocat un degoteig constant d’observadors del cercle de l’ornitologia que s’hi han apropat per gaudir de l’oportunitat de veure’l de ben a prop.

Però no només s’ha observat aquesta espècie, remarcable per la seva escassetat a la península, sinó que també s’ha observat un mascle de cuereta groga balcànica (Motacilla flava feldeg), un ocell rar a l’Europa occidental.

D’altra banda, també s’han observat cames llargues (Himantopus himantopus), que passen l’hivern al nord d’Àfrica i arriben a la península en el període comprès entre els mesos de març i maig així com ho fan també els primers corriols petits (Charadrius dubius). Una espècie més habitual de veure entre nosaltres en aquesta època són les diferents espècies d’orenetes i ballesters.

Pel que fa a les espècies no aquàtiques la més destacable ha estat el torlit (Burhinus oedicnemus), una espècie migradora i hivernant de forma local al litoral, que es distribueix més àmpliament cap a l'interior. Pel que fa als rapinyaires, s’ha observat l’arribada d’algunes àguiles calçades (Aquila pennata) i colltort (Jynx torquilla) a Sant Adrià que estaran pel Parc fins a la tardor.

Pel que fa als reproductors, cal destacar l’intent de reproducció del roquerol (Ptyonoprogne rupestris) a Santa Coloma de Gramenet, els primers pollets d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la presència de cabussets (Tachybaptus ruficollis) al tram dels canyissars.

Tot plegat ha fet que aquest mes hagi estat un dels més memorables des del punt de vista ornitològic.