Durant aquest mes es realitza a tot el món el cens d’ocells aquàtics hivernants per tal de tenir una idea del volum de les seves poblacions i de la importància de cadascuna de les zones humides. Al Parc Fluvial del Besòs s’han censat 2.026 exemplars (la xifra més baixa dels darrers divuit anys), però pertanyents a 33 espècies, una xifra superior a la mitjana d’aquest període.

L’espècie més abundant, com sempre, ha estat la gavina riallera (Larus ridibundus), però només s’han censat 1.052 exemplars, una xifra molt per sota de la mitjana i que ha tingut molt pes en la davallada del total d’aus aquàtiques censades. D’entre elles, destacava un exemplar leucístic, el qual probablement sigui el mateix observat els darrers hiverns.

Malgrat el fred rigorós i continuat durant la segona quinzena, no s’ha constatat una arribada generalitzada d’ocells hivernants escassos o irregulars al Parc Fluvial, però sí que s’han observat algunes espècies escasses a l’hivern a Catalunya com, per exemple una gavina corsa (Larus audouinii) i una gavina cendrosa (Larus canus) a la desembocadura, un becadell sord (Lymnocryptes minimus) a Sant Adrià de Besòs i una àguila calçada (Aquila pennata) a Montcada.

Cal remarcar també per la seva abundància, en el context de la província de Barcelona, els 335 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), els 27 xarxets comuns (Anas crecca), les 238 polles d’aigua (Gallinula chloropus), els sis rasclons (Rallus aquaticus), els sis martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i les quaranta xivitones vulgars (Actitis hypoleuca) censats a tot el Parc Fluvial. Cal destacar que aquest nombre de xarxets és el més elevat registrat fins ara en aquest espai natural.

Altres ocells destacables a escala provincial, però en nombre testimonial, han estat una fotja vulgar (Fulica atra), una becada (Scolopax rusticola), un remena-rocs (Arenaria interpres), dues cotxes blaves (Luscinia svecica) i dos ànecs cullerots (Anas clypeata).

Respecte les joques que s’han començat a formar els darrers anys, els resultats del gener de 2023 han estat inferiors als del 2022. S’han censat només 28 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i cap exemplar d’esplugabous (Bubulcus ibis) ni de martinet blanc (Egretta garzetta) s’han trobat dormint al Parc perquè no han utilitzat la joca del canyar del marge dret de Sant Adrià de Besòs.

Altres espècies que s’han vist en menor nombre que la mitjana dels darrers anys són el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el becadell comú (Gallinago gallinago) i la cotxa blava (Luscinia svecica).

L’espècie més excepcional detectada aquest mes al Parc Fluvial ha estat un juvenil de pinsà carminat (Carpodacus erythrinus), que s’ha observat alimentant-se als herbassars del marge dret del tram dels canyissars de depuració de Santa Coloma de Gramenet. Es tracta de la primera dada hivernal al Parc i una de les poques conegudes a la península Ibèrica, on és considerat una raresa. Aquest ocell s’alimenta, per exemple, de les llavors del malcoratge (Mercurialis annua), una típica espècie ruderal que creix a l’hivern i és molt important per a diverses espècies de fringíl·lids, com ara el verdum (Chloris chloris), del qual se n'han vist més de vint exemplars. La difusió d’aquesta observació i la seva permanència durant la resta del mes ha provocat la visita de desenes d’ornitòlegs que volien observar per primera vegada aquesta espècie.

Pel que fa a la resta de vertebrats, s’ha trobat un rastre solitari de llúdriga (Lutra lutra) a Montcada i Reixac, fet que indica la seva presència, però malauradament encara no es tracta d’un tram gaire adequat per a aquest mamífer.

Finalment, cal destacar l’observació d’una gavina cendrosa amb un fil de pescar enredat al seu bec, un fet que torna a posar en evidència el perill que suposa l’abandonament deliberat o accidental d’arts de pesca al litoral i al riu. Malauradament, és habitual trobar-hi ocells enredats.