Al febrer, l'observació més rellevant al Parc Fluvial, pel fet de considerar-se una raresa d’àmbit estatal, va ser la d’un mosquiter comú siberià (Phylloscopus collybita tristis). Com que no se'l va tornar a veure, el més probable és que fos un individu en trànsit, que es va aturar a l’alçada de Baró de Viver.

D’altra banda, es van continuar observant algunes de les espècies hivernants, remarcables per la seva escassetat, com ara una àguila calçada (Aquila pennata) al tram dels canyissars i un colltort (Jynx torquilla) a la desembocadura. També es va veure un astor (Accipiter gentilis) i un mascle de picot garser petit (Dendrocopos minor) en uns oms de Montcada que podria estar intentant reproduir-se en alguna arbreda propera.

Encara són poques les espècies que comencen la seva migració cap a les zones de cria més nòrdiques i tampoc hi ha hagut onades de fred que hagin fet desplaçar cap al sud individus provinents d’altres zones. Així, durant el mes passat únicament es va constatar l’arribada d’algunes gavines corses (Larus audouinii) i una oreneta cuablanca (Delichon urbicum), a la desembocadura i un tallarol de garriga (Sylvia cantillans) als herbassars de Santa Coloma.

Aportacions d'interès dels naturalistes

El darrer cap de setmana de febrer es van produir observacions d’aus migratòries de gran interès per part dels cada cop més nombrosos naturalistes que visiten el Parc Fluvial. Entre elles, destaquen l’oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica), vista el dia 27 per Ferran Pujol a Montcada, i la merla de pit blanc (Turdus torquatus), vista als herbassars de Santa Coloma per Quique Carballal el dia 28.

Al febrer no es va produir cap observació més de llúdriga, la qual cosa sembla confirmar que l’exemplar trobat mort era el mateix que el que es va veure dies abans.