Durant la segona quinzena de març, la migració prenupcial dels ocells es fa més palesa, especialment en condicions climatològiques adverses. Així, el divendres 19 març es va observar un mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus) a Santa Coloma de Gramenet, una raresa en l’àmbit català perquè només es veuen pocs exemplars cada primavera a tot Catalunya. A més, també es va localitzar un bec d’alena (Recurvirostra avosetta) a la desembocadura, un ocell aquàtic molt bonic que només es veu en comptades zones humides litorals. Ambdues espècies són rares d'observar actualment al Besòs.

Un flamenc s’atura uns dies a la desembocadura

El front de pluges va passar de llarg i el bec d’alena va marxar, però el dissabte 20 de març es va aturar un flamenc (Phoenicopterus roseus) adult a la desembocadura (al mateix lloc que el bec d’alena), un individu molt refiat que s’hi va estar durant uns dies vist primerament per en Joan Gil.

Aquestes observacions van ser possibles gràcies al tancament del marge dret de la desembocadura, una mesura que dificulta el pas de persones fins al punt on s’alimenten i descansen la majoria d’aus aquàtiques. En canvi, tot i les senyalitzacions, pel marge esquerre continuen passant diàriament moltes persones i, sovint, hi ha individus a la vora de l’aigua, un fet que espanta la gran majoria d’aus que s’hi aturen.

Cal recordar que, entre el delta del Llobregat i la desembocadura de la Tordera, l’única  zona humida on poden aturar-se aquests ocells és la desembocadura del Besòs i, per això, és de vital importància protegir-la, millorar-ne els hàbitats i restringir-ne l’accés a les persones. En realitat, és un luxe tenir un espai dins de la ciutat on poder observar aquestes espècies, però això també depèn de la implicació de tots nosaltres.