La Diputació de Barcelona va impulsar la protecció de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a partir de 1969 pels valors singulars del paisatge i per avortar operacions urbanitzadores que s’enfilaven pels seus vessants. Es responia també a les peticions que des de la societat civil -especialment dels grups excursionistes locals- es feien en aquest sentit tant en aquest espai natural com en d’altres del país. 

El 9 de juliol del 1970, el Consell de Ministres havia aprovat un decret en què declarava Sant Llorenç del Munt "paisatge pintoresc" a proposta de la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d’Educació. Amb la declaració de parc natural, per primera vegada es fixava com a objectiu d’un espai natural protegit la compatibilitat entre la protecció del medi natural i el manteniment dels aprofitaments tradicionals, considerant , com diu la memòria del Pla, la "tutela i possible millora de l’anomenat paisatge humanitzat" i afegint que un "aprofitament racional constitueix un indubtable valor que cal tenir present en la protecció de la natura i el paisatge".

La Diputació de Barcelona va planificar els primers parcs des del Gabinet de Planejament Urbanístic de la Secció d’Urbanisme i Habitatge. Però ja el 1975 va néixer el Servei de Parcs Naturals, Protecció de la Natura i Medi Ambient. Aquell mateix any es va aprovar la Llei d’espais naturals. Actualment, el Parc Natural està gestionat des de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i és un dels dotze espais de la Xarxa de Parcs Naturals.

Activitats per celebrar els 50 anys

Durant la X Trobada d’Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és previst fer un acte institucional a la segona part del matí del dimarts 22 de novembre. Serà una taula rodona, moderada pel director del Parc Natural, Àngel Miño, amb presència dels promotors de l’espai protegit o directors que ha tingut el Parc en aquests anys. La primera Trobada d'Estudiosos es va fer el 18 de desembre del 1987 a Matadepera. Totes les monografies de les trobades d’estudiosos estan disponibles en suport/format PDF al catàleg col·lectiu de la xarxa de centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals.

Altres activitats previstes són una acció de voluntariat, el 17 de setembre, amb el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals i, el 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una jornada divulgativa sobre l’accessibilitat als espai naturals, amb tallers, rutes i itineraris (amb Joëlette) als entorns de la Casa Nova de l’Obac. La cloenda dels actes es preveu ja el 2023 amb la inauguració d’una exposició permanent al Centre d’Informació del Coll d’Estenalles.

Un Parc Natural en creixement

Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac i amb la Mola (1.101 m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac compta amb una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental). 

Després d’un primer pla d'ordenació del Parc el juliol de 1972 amb la declaració de parc natural per part de l’Estat espanyol, el 1982 es va aprovar un nou pla especial per aturar el creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven i es va ampliar el seu àmbit fins a 9.638 hectàrees protegides. El 1987, la Generalitat de Catalunya, que el 1985 havia aprovat la Llei d’espais naturals, va aprovar un nou decret de parc natural i el 1998 es va ampliar de nou la superfície protegida, amb un nou pla especial que sumava 4.055 hectàrees més fins a la delimitació actual.

El Parc Natural treballa ara en una nova ampliació. Enguany, els ajuntaments de Castellbell i el Vilar i Viladecavalls han demanat formar-ne part i Terrassa, Vacarisses, Rellinars, Sant Vicenç de Castellet i Matadepera han sol·licitat ampliar el seu perímetre de protecció. Tècnics del Parc treballen conjuntament amb els dels municipis per definir una proposta que, un cop tancada, es presentarà a la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència d’ampliar els límits del Parc Natural.

Valors naturals a protegir

La vegetació dominant al Parc Natural és l’alzinar, així com el pi blanc a la banda del Vallès Occidental i el Bages i el pi roig a la del Bages i el Moianès però el més característic són les codines, que es troben al Montcau, la Mola i els Cortins, entre d’altres indrets. També destaquen els boscos de pinassa com a hàbitat d’interès comunitari prioritari.

Pel que fa a les espècies, n’hi ha més de 4.000 de recollides en el Catàleg de cites de flora vascular, fauna invertebrada i fauna vertebrada. Entre aquests, destaquen dos endemismes que es troben a les codines: el cargol Xerocrassa monserratensis i la planta Arenaria fontqueri subespècie cavanillesiana, coneguda popularment com a arenària del Montcau i que serà en el nou logotip del Parc. També en destaquen rapinyaires com l'aufrany i l'àliga perdiguera, així com el falcó pelegrí.

L’interès geomorfològic i hidrogeològic fa del Parc part del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. Es tracta d’un antic delta que ha donat lloc a un massís càrstic amb més de 280 cavitats (baumes, avencs i coves) inventariades. Molt del patrimoni cultural del Parc vinculat a l’activitat agrícola, ramadera, especialment la vitivinícola, s’ha redescobert arran dels incendis. És el cas de les tines de la vall del Flequer, fetes amb pedra seca, però també forns d’obra, de calç i de pega i barraques de pedra seca.

Incendis forestals

El Parc Natural ha patit dos grans incendis recentment: el d’aquest juliol al Pont de Vilomara i Rocafort, amb una afectació de 464,90 hectàrees de l’àmbit del Parc. Aquest incendi ha afectat especialment la vall del Flequer, un espai actualment cobert de bosc de pi blanc, però  en el qual hi havia hagut vinya fins l’arribada de la fil·loxera.

En aquest espai s’hi troben diverses construccions de pedra seca que configuren un patrimoni arquitectònic excepcional pel fet de tractar-se d’antigues tines situades a peu de vinya, on s’elaborava vi, i que en els darrers anys s’ha convertit en un itinerari enoturístic de gran valor i d’alta acceptació per part dels visitants.

També l’agost del 2003 es va produir un gran incendi que va afectar especialment la zona de Granera, Monistrol de Calders, Mura i Sant Llorenç Savall. Aquest incendi va cremar 4.600 ha i va provocar la mort de cinc persones, i va incloure la zona de la riera de la vall d’Horta, al municipi de Sant Llorenç Savall, i el 10 % de les 13.600 ha que formen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, afectant alhora la comarca del Vallès Occidental i també les comarques veïnes del Vallès Oriental i del Bages.