Les primeres observacions indiquen que ja han nascut els tres pollets d’aquest niu, el 17 d'abril han rebut el primer menjar i la parella es relleva per incubar-los. Els dos anys anteriors en van tenir quatre i tots van tenir èxit (polls volanders). Aquest any, juntament amb els Agents Rurals, és previst fer l’anellament d’alguns dels polls tant de falcó pelegrí (Falco peregrinus) com de falcó mostatxut (Falco subbuteo) a diferents nius actius que es tenen localitzats en diferents punts del Parc i que ofereixen bona accessibilitat.

Nou equipament tècnic

Pel que fa a l'emissió en directe, que va començar l’any passat, enguany s’ha millorat l'aspecte tècnic substituint l’ordinador per un de nou amb el programari necessari per rebre les imatges des de les instal·lacions de camp i poder emetre-les mitjançant reproducció en continu (streaming) a través del canal Youtube del Falcó pelegrí. Actualment, però, hi ha dificultats tècniques per oferir els vídeos en directe per la ubicació dels nius en un espai rural amb limitacions de cobertura quant a telecomunicacions.

Així mateix, les millores realitzades serviran per poder revisar el funcionament de tota la instal·lació de camp des de l’equipament de l’Obac, però també de manera remota i, així, poder fer comprovacions i si hi ha cap incidència poder-la solucionar sense haver de desplaçar-se in situ. S’ha fet també tota la revisió de manteniment preventiu que es realitza quan es posa en funcionament la instal·lació de cara a l’època de cria del falcó pelegrí.

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí és un dels rapinyaires diürns presents al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Fa més de quaranta anys que es tenen dades de l’evolució del poblament d’aquesta espècie al Parc Natural. Diversos estudis de naturalistes vallesans així ho corroboren. Als anys vuitanta del segle passat es coneixien dues parelles i a la dècada de 1990 l'increment de territoris de falcó pelegrí arribava fins a vuit parelles. L’espècie es recuperava dels efectes devastadors que el pesticida DDT els havia ocasionat.

En els darrers anys, s’han localitzat sis parelles més de falcons pelegrins al Parc Natural. En l’actualitat, al Parc hi han establerts catorze territoris ben definits i estables i en els darrers quatre o cinc anys s’ha detectat la presència d’altres individus, solitaris o en parelles, alguns dels quals fins i tot han intentat criar, però que no s’han acabat d’establir en un territori. En total, hi ha sis rocams més on s’han detectat aquest inici d’establiment que no ha prosperat.

Aquest augment de l’espècie al llarg dels anys respon a tres factors: una major disponibilitat de rocams de cria en detriment de les àligues cuabarrades, més tolerància a la presència humana i, finalment, una alimentació amb una bona disponibilitat de preses.

Falcó mostatxut

De falcó mostatxut al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac històricament només es coneixia un únic territori, situat a la vall d’Horta, amb presència d’ambients riparis vertebrant arbredes amb espais oberts. Aquesta zona va ser afectada pels incendis de l'any 2003 i no s’havia tornat a citar l’espècie. En el cens de rapinyaires forestals de l’any 2012 es van  detectar quatre territoris. En els ambients on es van observar els falcons mostatxuts ja es va considerar que probablement utilitzessin les cingleres per niar, com així ha estat.

Com a d’altres llocs de Catalunya, s’ha observat, també, la conducta dels falcons mostatxuts ocupant nius de corbs (Corvus corax) una vegada aquests han acabat de criar. Aquest fet ha estat clau per a la detecció d’aquesta espècie al Parc i explica l'augment tan elevat de parelles trobades el 2020, que haurà estat més gradual en aquests darrers anys. L’any 2020, observant les plataformes dels nius de corbs coneguts al Parc Natural durant els mesos de juliol i agost, s'han detectat deu parelles de falcons mostatxuts.