Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Sant Llorenç-Obac Resultats dels seguiments de biodiversitat del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies del 2021

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, primer parc de la Xarxa de Parcs Naturals amb un pla de seguiment estandarditzat de l'estat de la biodiversitat

El paisatge que envolta la Mata, on hi ha l'Oficina del Parc. Autor: Xevi Vilaregut

El paisatge que envolta la Mata, on hi ha l'Oficina del Parc. Autor: Xevi Vilaregut

12/09/2022

L'Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona ha dissenyat un protocol per definir indicadors de seguiment de l'estat de la biodiversitat i la natura al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a partir del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM). El protocol estandarditzat de seguiment de la biodiversitat podrà aplicar-se en el futur al conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona com una eina estratègica per al monitoratge de la biodiversitat, la presa de decisions, el coneixement ecològic i l'explotació sostenible dels recursos.

Segons el Pla de seguiments de la biodiversitat a Sant Llorenç del Munt i l’Obac del 2021, al Parc hi ha més de 3.500 espècies en més de 90 tipologies d’hàbitats, i cadascuna té unes característiques i requeriments específics que la fan interactuar amb l’entorn i la resta d’espècies. Al Parc hi abunden els alzinars i les pinedes molt ben conservades -com ara els boscos de pinassa (Pinus nigra salzmannii) declarats com a hàbitats d'interès comunitari per la Unió Europea- a més de matollars, petits conreus i pastures que són resultat de l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera.

El 2021, amb una primavera molt seca, ha derivat en una homogeneïtzació i pèrdua de diversitat vegetal en tots els hàbitats del Parc, especialment en aquells que presenten major nombre d’espècies anuals com les codines o les pinedes humides. Les codines són l’hàbitat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb major riquesa d’espècies. Per altra banda, els hàbitats que concentren menor riquesa d’espècies són els boscos de caducifolis i els alzinars muntanyencs.

El 2021, presenta una davallada en la producció vegetal en tots els hàbitats. Només l’hàbitat d’alzinar muntanyenc ha sofert una davallada menys pronunciada en comparació amb la resta. Alhora, els alzinars muntanyencs són els hàbitats que produeixen major nombre d’aglans, essent significativament superior a la producció registrada tant al bosc mixt com a brolles i matollars. Tanmateix, els aglans hi són més petits i amb menor pes sec.

L'alçada de la vegetació és la variable ambiental que millor explica la riquesa de carnívors. Per tant, l'alzinar muntanyenc o els boscos mixtos són els hàbitats que presenten major riquesa de carnívors. Així mateix, els hàbitats amb major abundància de pi blanc presenten major abundància d’esquirols. Tot i que no existeixen diferencies significatives entre pinedes mediterrànies i el bosc mixt. L’hàbitat amb major abundància de conill dins el Parc continua essent el de brolles i matollars, tot i que s’hi percep inestabilitat poblacional possiblement degut a episodis vírics i a l’estructura i adequació de l’hàbitat.

La població de micromamífers s’ha recuperat lleugerament respecte el 2020, per altra banda, els hàbitats oberts i semioberts amb sotabosc herbaci o de romaní, concentren major nombre d’individus i d’espècies. Destaca l’increment en el nombre de captures de ratolí mediterrani. Per altra banda, s’observa un augment considerable de les mallerengues, els pit-roigs i els pinsans; mentre que el rossinyol, el tallarol de garriga (ambdós estivals), el mosquiter comú i el tallarol de casquet són les espècies que han experimentat una davallada més marcada en la seva abundància entre el 2020 i el 2021.

Són destacables també les dues noves cites d’espècies d’aranyes a la península Ibèrica, Labulla thoracica (Wider, 1834) i Tenuiphantes spiniger (Simon, 1929), totes dues pertanyents a la família Linyphiidae així com onze espècies d’aranyes, que havien estat registrades prèviament a la província de Barcelona però no al Parc.

El Parc també compta amb espècies mediterrànies amenaçades com l’àliga perdiguera (Aquila fasciata) o l’aufrany (Neophron percnopterus), motiu pel qual el Parc està integrat a la xarxa Natura 2000 i és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En aquest entorn, l’elevada pressió humana -hiperfreqüentació, erosió, antropització del medi, contaminació, etc.-, la pèrdua de boscos vells per la intensificació de les explotacions forestals, i els efectes de l’abandonament dels usos tradicionals –amb la pèrdua d’espècies mediterrànies- són factors que condicionen la conservació de la biodiversitat.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Paisatge, flora, fauna, hàbitats, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Sant Llorenç-Obac, Àguila cuabarrada, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació