Segons explica l’arqueòleg Xavier Font Segura, els resultats de la darrera campanya del 2022 semblarien confirmar la hipòtesi evolutiva del mas de Serra Llarga, un nucli inicial d’un sol àmbit de 9,35 m de llargària per 3,95 m d’amplada, amb indicis de compartimentació transversal en tres sectors, els quals podrien donar cabuda a les persones i, alhora, al bestiar. El mas, presenta característiques arquitectòniques pròpies dels segles XI a XIV, en què hi destaca la tècnica constructiva de l’opus spicatum. Aquest nucli inicial s’aniria ampliant fins arribar a un edifici amb sis àmbits, en una sola planta de 220 m².

En l’estança central es troba un singular forn domèstic cantoner, una llar de foc i un fornal. En l’àmbit nord, es localitza una sitja, destinada a l'emmagatzematge de cereal. La resta d’àmbits serien espais de magatzem i corrals o estables per a la cabanya de bestiar, formada sobretot per ovicaprins (animals les restes òssies dels quals no permeten determinar si és una ovella o una cabra), aviram, porcí, bou, conill i llebre. La troballa d’una ferradura indica també la presència de bestiar equí. 

En el conjunt dels materials aportats (segles XI-XIV), hi predomina la ceràmica grisa medieval, de la qual la major part correspon a olles i cassoles per al foc de cuina. En menor quantitat, es documenten fragments de cànters, poals, setrills i algun pitxer de ceràmica vidriada en verd, en melat, en marró plumbífer, blanc estannífer, i pocs fragments de ceràmica en verd i manganès. També hi ha una interessant base fistonada de got de vidre. Un diner de tern, emissió de Jaume I junt amb un òbol, situarien el segle XIII com a moment de màxim creixement del mas. Són significatives les restes d’eines de ferro per a tasques agrícoles, com una fulla de falç, fragments d’una possible arada o càvec, un tascó per estellar llenya, ganivets i una punta de dard, a més de claus de construcció. De la indumentària personal, destaca una petita placa de sivella rectangular de bronze datada també en el segle XIII, i una placa de sivella amb reblons de major dimensió. Amb posterioritat a l’abandonament, alguns espais del mas presenten una certa freqüentació.

A banda de col·locar cartells explicatius al jaciment, s’està estudiant la possibilitat d’exposar tot aquest material en un espai museïtzat dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac un cop acabades les tasques d'identificació i conservació (especialment per als materials de ferro).