La trobada d’estudiosos es va poder seguir en directe tant des de la Biblioteca com des del canal Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals. En total hi va haver 57 comunicacions: fauna (19), història (14), ecologia (8), ús públic (6), vegetació (5), gestió (4) i hidrologia (1) i  quatre pòsters sobre l’àmbit de la vegetació i la gestió forestal. El primer dia al migdia també va servir per celebrar els cinquanta anys de parc natural, amb una taula rodona que va posar de manifest la necessitat de trobar un equilibri entre la conservació i l’ús públic arran de l’alta freqüentació d’alguns espais del parc natural.

Conservació de la biodiversitat

Entre les ponències de conservació de la biodiversitat hi va haver-hi temes molt variats sobretot de fauna. Es van tractar temes de disciplines molt variades, hidrogeologia, ecologia (forestal i fluvial), zoologia (vertebrats i invertebrats), botànica, modelització i gestió forestal. Un dels fets destacats és que es va presentar el Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de les Muntanyes Mediterrànies, que agrupa tot el coneixement d’una forma estandaritzada. Així mateix, la trobada va servir de referència per poder conèixer el fruit de la col·laboració en el marc de diferents convenis amb els grups de recerca FEHM i EBC que formen part de l'IRBIO – UB. 

Experts dels Museu de Ciències Naturals de Granollers, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de l’Institut Català d’Ornitologia, del CREAF, del CTFC i del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural van presentar, projectes, estudis i seguiments a llarg termini. També van  tenir el seu espai experts naturalistes de l’àmbit local que han vingut participant ja en anteriors Trobades d’Estudiosos.

Gestió forestal i ús públic

Un dels temes que va generar més debat va ser la gestió forestal que es fa al Parc Natural arran de la xerrada del guarda forestal Albert Peris. En aquest sentit, es va explicar la utilització de dades Lidar com a eina per detectar rodals on els bosc té trets o certes característiques de maduresa. I també es va explicar que el Parc Natural vol passar de la gestió forestal tradicional a la gestió forestal on es tingui en compte altres aspectes com la biodiversitat, la maduresa, la mitigació i la resiliència al canvi climàtic, en la línia dels treballs dels programes Life Biorgest i Climark. 

A les comunicacions d’ús públic es va donar a conèixer al públic les interioritats de la gestió del dia a dia del Parc Natural, allò que no veu la gent i que repercuteix en l'impacte de la gestió que fa el parc i sobre la societat, com ara la promoció sostenible que fa la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) per a les empreses i el repte de la conservació.

A través de les experiències de Banys de bosc, englobades en el Programa de les Passejades guiades, a banda de donar a conèixer la natura també es té en compte el benestar emocional. Es col·labora amb centres sanitaris en l'estudi dels aspectes positius d'aquest tipus de sortides a la natura.

Història

Les persones que es pregunten el perquè dels noms, la seva antiguitat, van tenir moltes respostes a la trobada d’estudiosos. Els noms, avui oblidats, de masos i colls antics, i com han evolucionat els masos i les propietats a la zona medieval de 'valle Fermosa'.

El parc és capdavanter en investigació de l'època dels neandertals, però també de l'edat del bronze i primeres fases del ibers. Però també de l'època medieval, quan es configura la muntanya tal com la coneixem: del domini dels castells als municipis, ermites i el monestir de Sant Llorenç del Munt.

Una altra aportació interessant va ser sobre la història de l'excursionisme, que posa a l'abast de tothom el visor dels llibres de ressenyes d'escalades. Es va descobrir que il·lustres escaladors han donat nom a agulles i vies al Pirineu també van passar per Sant Llorenç, el 'Pany' i l'Estasen entre molts d'altres.

La inquietud i ganes de treballar de les estudioses i estudiosos és tal que s'aprofita qualsevol avinentesa, encara que no sigui desitjada, per trobar patrimoni i posar-lo en valor: arran de l'incendi d'aquest estiu es proposa valoritzar les construccions de pedra seca perquè no es perdin, evitar nous grans incendis i que sigui un motiu de desenvolupament pel territori afectat.

Totes les comunicacions presentades es podran consultar, com les de les anteriors trobades (un total de 354, incloent la present edició), al catàleg col·lectiu de la xarxa de centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals. La propera Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç es preveu fer d’aquí quatre anys, el 2026.