caes

Sant Llorenç-Obac Només s'ha detectat en dues localitzacions properes en tot el Parc Natural

Reapareix la granoteta de punts, l'amfibi més escàs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, onze anys després

30/03/2023

L’any 2022, durant el seguiment batracològic, ecològic i sanitari de cent punts d’aigua a diversos espais de la Xarxa de Parcs Naturals realitzat per experts del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) es va detectar per primera vegada en onze anys la presència de la granoteta de punts (Pelodytes punctatus) en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i L’Obac. Tot i que durant aquests anys s’han realitzat també altres estudis de batracofauna, l’espècie és tant escassa al Parc que no se n’havia aconseguit cap altre registre en més d’una dècada, i fins i tot se’n sospitava l’extinció.

Durant els seguiments i cerques que es van produir durant l’època reproductora d’aquest amfibi, una nit va ser possible detectar els cants d’un sol mascle en un curs d’aigua intermitent del Parc Natural. Successives cerques en aquesta zona han permès posteriorment localitzar tant acústicament com visualment més individus d’aquesta població.

Gràcies a les cerques fetes en zones properes, també es va produir la troballa d’una altra població en un curs d’aigua proper i de característiques molt semblants. Es tracta de dos nuclis poblacionals que, molt probablement, estiguin formats per ben pocs individus, ja que en cap de les dues no s’hi ha arribat a sentir mai més de dos mascles cantant alhora.

D’acord amb les dades que aporten estudis previs de batracofauna del Parc Natural, tot i que a la plana del Bages n’existeixen poblacions més estables, la granoteta de punts ha presentat en les últimes dècades una aparent dinàmica d’aparició i desaparició a les zones més muntanyoses de l’interior del Parc.

Aquesta espècie, encara que afortunadament es troba en nombrosos punts d’aigua catalans i fins i tot en algunes zones pot ser una espècie prou comuna, es veu amenaçada per la pèrdua d’hàbitats deguda a la construcció d’infraestructures, el creixement de les zones urbanitzades o l’extensió de monocultius, entre d’altres motius. Per aquesta raó, l’aparició després d’onze anys sense registres d’aquest amfibi en una zona protegida representa una excel·lent notícia pel que fa al seu estat de conservació.

L’equip experts del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) seguirà fent un seguiment actiu d’aquest escàs amfibi, que ara per ara es pot considerar com l’espècie autòctona més escassa d’aquest espai natural protegit amb presència comprovada.

compartir

Font de la informació: Societat Catalana d'Herpetologia (SCH)

Categoria: Hidrologia, Meteorologia, fauna, vertebrats, amfibis, hàbitats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Sant Llorenç-Obac, Biodiversitat, ODS,