Selector d'idioma

CAESEN

Capçalera

Publicador de continguts

Sant Llorenç-Obac
Es va generar també el climograma general del Parc Natural (1990-2019)

Balanç dels seguiments de biodiversitat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 2019

$urlFileEntry

Codina del Parc Natural de Sant Llorenç
del Munt i l'Obac. Autor: V. Bros

30/06/2020

Al llarg del 2019, l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona (EBC-UB), en el marc del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM) fruit del conveni amb la Diputació de Barcelona, va dur a terme el seguiment d’indicadors de l’estat de les espècies, dels hàbitats i dels processos ecològics i dels efectes dels factors de canvi al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A continuació, es mostren alguns dels resultats més rellevants obtinguts el 2019.

Concretament, es van fer els seguiments de gasteròpodes, ortòpters, processionària del pi, rèptils, ocells, rapinyaires nocturns (gamarús i duc), micromamífers, esquirols, lagomorfs, ungulats, carnívors, l’estructura i la composició de l’hàbitat, necromassa, producció de bolets, producció de pinyes producció d’aglans, producció de fruits carnosos i de dades meteorològiques. 

Els hàbitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es diferencien clarament per l’altura de la vegetació (entre hàbitat forestal i oberts) i per la presència o absència de sotabosc. Dels 10.127 individus vegetals registrats al 2019, l’alzina (Quercus ilex) va presentar el major nombre de contactes en totes les parcel·les estudiades, seguit del pi blanc (Pinus halepensis). A més, les espècies típiques de l’alzinar van ser molt presents en la totalitat de les parcel·les estudiades: l’heura (Hedera helix), la Rubia peregrina, el boix (Buxus sempervirens), el galzeran (Ruscus aculeatus) o l’arboç (Arbutus unedo).

Codines i roqueters

L’hàbitat de codines i roqueters del Parc Natural destaca per presentar una fauna i flora singulars i, en alguns casos, endèmica. Per exemple, quant a composició florística aquest va resultar ser l’hàbitat més ric, divers i singular respecte de la resta d’hàbitats del Parc, amb una major riquesa específica i, conjuntament amb les pinedes humides, la major heterogeneïtat de composició.

Quant a gasteròpodes, destaca la localització de la Xerocrassa monserratensis en totes les parcel·les, mentre que l’endemisme Montserratina boffillana només es va trobar en una localitat. Pel que fa als ortòpters, les codines van concentrar una densitat mitjana de 248,8 individus/ha al 2019. Tenint en compte que s’estima en 590 ha la superfície d’aquest hàbitat, podem deduir que la comunitat d’ortòpters pot ser molt important, quant a pressió herbívora i com a recurs tròfic. Aquest hàbitat també presenta un elevat nombre de sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis), poc comparable amb altres regions del Parc i de Catalunya.

A les codines també es van detectar espècies d’ocells com la cotoliu (Lullula arborea), sit negre (Emberiza cia), trobat (Anthus campestris) o bitxac comú (Saxicola rubicola). Tanmateix, Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un Parc eminentment forestal i per això la proporció d’espècies característiques d’aquests hàbitats va ser superior a les espècies de matollar o d’espais oberts. Per exemple, els hàbitats que van concentrar el major nombre i espècies d’ocells són les pinedes mediterrànies, les pinedes humides i el bosc de caducifolis. Així, la proporció d’ocells forestals del Parc Natural és relativament constant en el temps, sent fins a quatre vagades superior a la proporció d’ocells de matollar i d’espais oberts.

Espècies consumidores

Pel que fa a les espècies consumidores, com els micromamífers, al 2019 es van capturar quatre espècies: el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) és l’espècie més capturada (91,5 %), seguit de la musaranya vulgar (Crocidura russula; 7,8 %), el ratolí de camp mediterrani (Mus spretus; 0,5 %) i la rata cellarda (Eliomys quercinus; 0,2 %). Aquests percentatges varien en funció de l’hàbitat, l’època de l’any i la fenologia de les espècies. En general, els hàbitats de matollar i bosc mixt, amb sotabosc herbaci o de romaní, concentren major nombre d’individus, d’espècies i de biomassa.

Respecte al 2018, s’observen augments destacables en el nombre total d’individus, la biomassa, A.sylvaticus i C.russula, mentre que E.quercinus i M.spretus presenten davallades poblacionals. La biomassa mitjana disponible al 2019, com a indicador de la disponibilitat d’aliment per a depredadors, va ser de 320,94 gr/Ha, amb un màxim de 776.83 gr/Ha a la primavera i de 376.46 gr/Ha a la tardor en l’hàbitat de brolles i matollars.

Pel que fa a una altra presa clau dels ecosistemes mediterranis, com és el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), la densitat és clarament superior en matollars respecte de codines i pinedes mediterrànies. Tanmateix, s’observa una disminució en la densitat a l’hàbitat de les brolles i matollars des de l’hivern del 2019 fins a l’hivern del 2020.

Dades de depredadors i carnívors

Quan ens centrem en els depredadors, s’observa que la densitat de territoris de gamarús (Strix aluco) és força elevat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb unes densitats d’1,29 territoris/km2 a l’Obac; i de 2,61 territoris/km2 en el vessant est. Aquesta espècie, tot i dependre exclusivament de micromamífers, sembla seleccionar els seus territoris en funció de l’altura de l’hàbitat, tipus bosc mixt i alzinar muntanyenc, i que solen situar en zones de barrancs o torrents amb presència de penya-segats. Per altra banda, les dades obtingudes constaten la desaparició del duc a l’interior del Parc i la seva regressió a les rodalies del Parc.

El nombre de carnívors presenta diferencies significatives tant en relació amb l’època de l’any com amb la biomassa de micromamífers, l’altura de la vegetació i el recobriment de sotabosc. Sorprèn que els hàbitats que acumulen major biomassa de micromamífers són els matollars i bosc mixt, mentre que l’hàbitat que concentra major nombre de carnívors és l’alzinar muntanyenc, el segon hàbitat amb menor biomassa.

Pel que fa a la producció primària, es va poder constatar que la mitjana de bolets del 2019 va ser de  168.68 ± 5.35 individus, els quals pesaven 1178.91 ± 76.53 kg/Ha.  La producció d’aglans per peu és major en brolles i matollars, però aquesta producció per hectàrea és molt major en l’alzinar muntanyenc, especialment en arbres de major diàmetre i alçada. Seguint un patró similar, la producció de pinyes és major en individus de major diàmetre i alçada.

Climograma general del Parc Natural

Finalment, es va fer un recull i digitalització de totes les dades meteorològiques històriques de què disposava el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac des de l’any 1990 al 2019. Amb elles es va poder generar el climograma general del Parc Natural (1990-2019) i analitzar les tendències climàtiques en els darrers 30 anys. Aquesta anàlisi va mostrar que la temperatura mitjana s’ha incrementat (+0,7 ºC), mentre que la precipitació anual han disminuït (-16 litres), dades que segueixen les tendències observades en el conjunt de Catalunya.

compartir

Font de la informació: Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona (EBC-UB)

Categoria: Paisatge, Geologia, Relleu, Planificació i avaluació, Divulgació, mamífers, flora, Informació tècnica, fongs, ocells, Publicacions, vertebrats, Sant Llorenç-Obac, Biodiversitat, Gestió del medi, Recerca i seguiment, rèptils, invertebrats, Meteorologia, hàbitats, fauna, Webs, ODS, general,