L’alcalde del municipi, Ignasi Giménez , i el cap de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Ramon Espinach, van obrir aquesta jornada en la qual es van presentar 37 comunicacions en àmbits tan diferents com ara gestió, ús públic, història, ecologia, fauna o flora.

 

El 21 al matí, es van presentar diversos instruments que han de permetre millorar la gestió i conservació d’aquest espai emblemàtic. El director del Parc, Àngel Miño, va obrir les intervencions parlant del nou Pla director del conjunt monumental del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que cerca, entre d’altres, la millora energètica del recinte i la gestió dels residus en un espai de gran afluència. Amb l’objectiu de preservar la biodiversitat d’aquest espai, Joan Real, de l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat Autònoma, va presentar el Centre Pilot de Monitoreig de Muntanyes Mediterrànies, creat el 2016.

 

Patrimoni de pedra seca

 

També hi va haver lloc, entre d’altres, per parlar dels sistemes d’informació i documentació o de la preservació del magnífic patrimoni cultural del Parc, amb la presentació del Pla director de les tines a peu de vinya de les Valls de Montcau per part de David Esteller, de Turislab. Al llarg de dia, més comunicacions van girar al voltant del patrimoni de pedra seca del Parc i van subratllar tant el potencial etnoturístic d’aquestes tines així com donar a conèixer la important tasca de localització i restauració de barraques de vinya al municipi de Castellar duta a terme per membres del Centre d’Estudis de Castellar del Vallès. Aquesta entitat, juntament amb d’altres, també està implicada en una altra iniciativa presentada: el projecte de valorització del patrimoni literari, històric i paisatgístic de la zona, que ha creat de manera col·laborativa diferents rutes basades en l’obra dels poetes vallesans. L’increment en el nombre i tipologia d’activitats organitzades al Parc és constant, tal com va explicar Josep Canals, tècnic d’ús públic i educació ambiental del Parc.

 

El patrimoni cultural del Parc va més enllà de la pedra seca, com ho demostren els resultats de les excavacions en el jaciment neolític de la cova de les Ànimes (Matadepera) o les balmes obrades a tot el Parc Natural, entre d’altres, un patrimoni ampli i divers recollit als mapes que està elaborant la Diputació de Barcelona en alguns municipis.

 

Ecologia, flora i fauna

 

A la jornada del dia 22, centrada en factors més biòtics, es van donar a conèixer treballs d’àmbits com ara l’ecologia, la fauna o la flora. Així, l’equip del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona va presentar diferents estudis sobre els ecosistemes fluvials del Parc. En aquest mateix àmbit, l’ecologia, es van presentar dos estudis sobre l’afectació que el canvi climàtic o un incendi està tenint en ratpenats o en insectes, respectivament.

 

En l’apartat reservat a la fauna, tres comunicacions van tractar sobre aus (tendències poblacionals dels ocells, els banyarriquers i l’aufrany al Parc), però també es va parlar de coleòpters i dels senglars.

 

Tancaven la jornada els estudis sobre flora, entre ells els presentats per Maria Bosch sobre l’esperó de Bolós, realitzats conjuntament entre la Universitat de Barcelona, l’equip del Parc i l’Institut Botànic de Barcelona.

 

Van clausurar la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac el gerent dels Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jordi Bellapart, i el regidor de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, Aleix Canalis.

 

Els treballs presentats en les comunicacions estan disponibles en aquest enllaç i, si els autors així ho desitgen, formaran part d’una publicació editada per la Diputació de Barcelona, tal com ja s’ha fet en les edicions anteriors.