Guilleries-Savassona | Sant Llorenç-Obac | Xarxa de Parcs Naturals
L'Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona (EBC-UB) lidera el projecte

S'equipen amb emissors GPS els polls d'aufrany del Parc Natural de Sant Llorenç i de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona

$urlFileEntry

Aufrany. Autor: Equip de Biologia de la Conservació de la UB

30/07/2018

En el marc del projecte ‘Aplicación de nuevas tecnologías para conocer los efectos del cambio global y local en las poblaciones ibéricas de alimoche. Aplicaciones para la conservación’ s’han marcat mitjançant emissors GPS-GSM tres polls d’aufrany Neophron percnopterus, un voltor greument amenaçat en l’àmbit global. El projecte té el suport de Red Eléctrica de España SAU, la Fundació Catalunya La Pedrera i la Diputació de Barcelona i està liderat per l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona (EBC-UB).

La col·locació dels emissors en els polls d’aufrany va ser possible gràcies a la col·laboració de diferents organismes. L’EBC-UB que realitza el seguiment de les parelles i que, a més d’anellar-los, van prendre mesures i mostres biològiques dels polls, el Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya que realitzaren la captura, el tècnic Víctor García Matarranz de la Subdirección General de Medio Natural del Ministerio para la Transición Ecológica i els guardes i tècnics del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

Els ocells marcats corresponen als polls nascuts enguany al territori situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (dos polls anomenats “Ros” i “Obac”), i a un dels territoris dins de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, ambdós espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i en una finca als cingles l’Avenc de Tavertet pertanyent a la xarxa d’espais protegits de la Fundació Catalunya La Pedrera (un poll anomenat “Avenc”).

Aquests joves aufranys romandran al niu fins a una edat aproximada d’uns setanta dies i, posteriorment, una vegada emancipats, s’espera que iniciïn la migració cap a terres africanes, on romandran fins als dos anys d’edat. A partir de llavors realitzaran migracions entre les àrees de reproducció (sud-oest d’Europa) i les àrees d’hivernada (Àfrica subsahariana) si bé, donada l’estratègia vital d’aquesta espècie, no s’espera que comencin la reproducció fins als cinc anys d’edat com a mínim.

Els emissors GPS-GSM ofereixen una nova perspectiva sobre els moviments i l’ús de l’ambient que realitzen els individus, ja que proporcionen localitzacions molt precises i freqüents dels animals a qualsevol indret del planeta. En el cas d’espècies amenaçades, aquesta informació és crucial per poder conèixer les àrees més rellevants per a l’alimentació i la reproducció, l’ús que en fan dels diferents recursos, l’abast dels moviments que realitzen els individus, així com els efectes de les alteracions ambientals provocades per l’ésser humà, informació bàsica per poder dissenyar mesures de conservació efectives. L’esmentat projecte pretén assolir aquest coneixement de l’aufrany, una espècie per a la qual aquesta informació és molt poc coneguda.

A la Catalunya central, la població d’aufranys s’ha incrementat marcadament durant les dues darreres dècades i ha ocupat, fins i tot, àrees per a les quals no era coneguda la seva presència històrica. Paral·lelament, ha augmentat la ramaderia extensiva i s’han instal·lat grans abocadors urbans, recursos que l’aufrany explota en aquesta àrea, per la qual cosa conèixer el grau d’utilització dels diferents recursos resulta un aspecte clau.

Addicionalment, serà especialment rellevant el coneixement sobre les àrees d’hivernada a l’Àfrica, un aspecte molt desconegut de les poblacions ibèriques d’aufrany, que, tanmateix, resulta clau per a la supervivència d’aquests individus ja que hi romanen una bona part de la seva vida. Així mateix, el marcatge d’aquests individus permetrà identificar dormidors comunals, que poden jugar un paper molt rellevant sobre la supervivència dels individus, així com l’ús que en fan els individus joves. En darrer lloc, es pretén obtenir informació sobre la supervivència i les eventuals causes de mortalitat.

El conjunt d’informació obtinguda es preveu que tindrà un important impacte sobre el coneixement científic de l’espècie i, especialment, sobre les mesures de conservació dirigides a garantir la viabilitat a llarg termini de les poblacions d’aquesta espècies de voltor amenaçat.

compartir

Font de la informació: Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona

Categoria: Guilleries-Savassona, Sant Llorenç-Obac, Xarxa de Parcs Naturals, Biodiversitat, fauna, vertebrats, ocells, hàbitats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Diputació de Barcelona,