En l’acte hi van participar el president de l’IEC, Joandomènec Ros; Josep Melero, cap de la Secció de Divulgació i Comunicació de la Diputació de Barcelona (que ho feia en absència del diputat d’Espais Naturals, Jesús Calderer); Rosa Rius, professora del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i autora del pròleg del llibre, i la guanyadora del premi, Georgina Rabassó.

 

L’obra és un resum de la tesi doctoral de l’autora, que versa sobre l’obra d’Hildegarda von Bingen (Alemanya, 1098-1179), una abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora. Von Bingen és la primera persona al món de qui es conserva música escrita i predicava en públic per les places utilitzant música i text, un fet inaudit a l’època. El seu repertori musical és un dels més extensos de tots els autors medievals. Va mantenir correspondència amb papes i emperadors, i esdevingué una figura diplomàtica de primer ordre. Així mateix, pel fet d’haver inventat la lingua ignota (una de les primeres llengües artificials) és la patrona dels esperantistes.

 

Tot plegat la fa un personatge singular però molt poc conegut, no ja pel gran públic, sinó per la comunicat científica. Aquest llibre és, de fet, la primer obra editada en català que versa sobre la seva figura. En les seves paraules, Georgina Rabassó va destacar les “visons” al·legòriques que tenia Hildegarda que la van dur a divulgar el seu univers empesa per la “veu del cel”.

 

La seva recerca espiritual al voltant de la realitat escolàstica del moment -d’arrel aristotèlica, en contraposició al corrent platònic vigent abans del segle XII- la condueix a establir un pont amb la teologia i l’antropologia. I hi vincula altres sabers, com la medicina i la música. La pensadora alemanya sostenia que l’ésser humà es troba connectat amb Déu, però també, alhora, amb el món, i que ha d’aprendre a orientar la seva ànima tot cercant l’ajuda de les forces vives, tant físiques com espirituals, en l’univers creat i que ella es va dedicar a representar.

 

Georgina Rabassó va cloure l’acte interpretant a capella una de les peces creades per Hildegarda, mentre es representava una animació de les diferents il·lustracions cosmològiques que conte el llibre, una cloenda emotiva.

 

Si voleu conèixer millor la seva història i personalitat, podeu escoltar la peça radiofònica "Hildegarda de Bingen, la sibil·la del Rin", emès a "Femení i singulars", de Catalunya Ràdio, el 18 de març del 2019.

 

Premis Rafael Patxot i Jubert

 

En aquest enllaç trobareu els tres volums apareguts fins al moment de la col·lecció "Premi Rafael Patxot i Jubert": Santuaris, ermites i capelles de l'època del Barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana (Garganté, M., Solà, X.), La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses (Pujol, M.) i L'univers vivent d'Hildegarda von Bingen: Perspectives filosòfiques (Rabassó, G.).

Novetats en el Premi Rafael Patxot i Jubert

 

Des de la seva creació, el Premi Rafael Patxot i Jubert es dividia en tres modalitats: 1) Cultura popular catalana, excursionisme i llengua catalana; 2) Història medieval i de les ciències a Catalunya, història local de Sant Feliu de Guíxols i dret internacional en la defensa dels drets i valors humans, i 3) Astronomia i meteorologia, i que s’han anat atorgant de forma rotatòria des del seu inici l’any 2015. En la convocatòria del 2019, com a novetat, s’agruparan en una de sola i, per tant, s’hi podran presentar obres en qualsevol de les tres modalitats anteriorment citades. Això redundarà, de ben segur, en un major nombre de candidatures al premi.

 

El mes d’abril, en el dia que s’anuncien les beques anuals de l’IEC, es proclamarà també el guanyador del IV Premi Rafael Patxot que es va convocar l’any passat i s’iniciarà el termini de presentació dels que concorrin el 2019, que es clourà el 30 de novembre.