Aquest debat telemàtic va iniciar-lo el diputat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Josep Tarín, a partir de la reflexió sobre el paper que juguen els espais naturals protegits en el conjunt del territori, en un moment en què s’està a punt de debatre la proposició de llei de creació de l'Agència de Patrimoni Natural. Dins d’aquesta reflexió, va posar de manifest la distància existent entre el món rural i el món urbà remarcant la necessària complicitat que hi ha d’haver entre ells, especialment per la necessitat del món rural de demanar les infraestructures necessàries que li calen i que per gestionar les àrees protegides cal la implicació de l'administració amb la col·laboració i la participació del món local i dels agents del territori.

També el diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, va voler posar en relleu que la situació actual ha propiciat un canvi de paradigma en la relació entre l’àmbit rural i l’àmbit urbà, tant en el sector laboral i productiu com en el del lleure. El territori ha canviat, per això és important aconseguir que s’hi pugui viure amb qualitat.

També el diputat de Recursos Humans, Hisenda i Serveis Interns, alcalde de Viladecans i president de la Xarxa Espanyola de Governs Locals per a la Biodiversitat, Carles Ruiz, va voler remarcar la necessitat d’accelerar processos de canvi que ja s’estan produint, com els que afecten la mobilitat i també el treball, especialment en aquests moments de confinament en el qual s’està desenvolupant el treball des de casa, i que la pandèmia ha fet accelerar.

Objectius de desenvolupament sostenible (ODS)

Aquesta nova línia de treball s’emmarca en els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) marcats per Nacions Unides, i que impliquen directament a les administracions. L’objectiu és evitar crear dues realitats contraposades entre allò urbà i allò rural, per la qual cosa cal reforçar tots els mecanismes de producció que s’han anat perdent al món rural al llarg dels anys. Les noves tecnologies han d’ajudar a arribar a un equilibri amb ciutats menys denses i més humanes i un entorn rural amb bones oportunitats de desenvolupament i treball que posin fre al despoblament.

Entre altres intervencions, l’alcaldessa de Gavà i vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Raquel Sánchez, va posar de manifest com s’han trobat a faltar els espais naturals aquests dies de confinament per la COVID-19, una enyorança d’anar a aquests espais verds, uns llocs que per si mateixos generen un sistema més saludable. En aquesta línia, Sánchez va defensar la necessitat de tenir uns espais naturals no només contemplats des d’una perspectiva de la seva protecció, sinó també de la necessitat de ser uns espais de gestió i de productivitat.

En una línia semblant es va manifestar l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes i presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Abigail Garrido, qui va remarcar la recuperació de les persones dins la natura com la fórmula per poder defensar aquest territori com actors d’aquest ecosistema.

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va voler reivindicar la importància del Pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat fa deu anys, que contempla una reserva del 75 % del sòl com a infraestructura verda, tanmateix, un debat que sembla haver quedat per a la història i que ara és moment de tornar a posar damunt la taula, juntament amb la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana. Mayoral també va advocar per una xarxa ferroviària que connecti els espais naturals de la regió metropolitana, en la línia d’una mobilitat més sostenible, així com en la necessitat de descobrir el territori des d’una perspectiva educadora i pedagògica, en què poder-hi viure i que defensin polítiques de sostenibilitat en tots els àmbits.

Harmonitzar les diverses activitats que conviuen en l'entorn natural

També l’alcalde de Teià i president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, Andreu Bosch, va incidir en la necessitat de poder harmonitzar les diferents activitats que han de conviure en un entorn natural, ja sigui turisme i ramaderia, o també en la gestió forestal.

En el debat també van intervenir-hi especialistes en la gestió d’espais naturals i gestió del territori italians, atesa la seva semblança ambiental, social, cultural, econòmica i fins i tot en els efectes de la pandèmia. D’aquesta manera, el sociòleg i assessor de la Presidència del Consell Nacional Italià de l’Economia i el Treball, expert en dinàmiques socials i desenvolupament territorial, Aldo Bonomi, l’ex primer secretari de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Italià i Secretari General de la Fundació Symbola, Fabio Renzi, i el president de la Federació Italiana de Parcs i Reserves Naturals (Fedeparchi), Giampiero Sammuri, van poder donar una visió acurada sobre la situació que es viu en aquests moments a causa de la pandèmia, que es podria considerar també com una oportunitat per als territoris pel que fa al seu desenvolupament com a Smart Region.

Es van centrar en la necessitat d’invertir en capital natural, en la necessitat de fer-ho en governança, amb diàleg i coresponsabilitat, amb la idea de renovar la ciutat per fer-la més sostenible i habitable, alhora que redescobrim i reconstruïm el territori, un territori educador, per a viure, per a fer-lo més habitable, defensant la xarxa del municipalisme com a eix central, amb la dimensió exponencial del rol ambiental, social i climàtic dels espais naturals protegits en estreta relació amb la seva perifèria.

La sessió es va completar amb la intervenció d’altres especialistes com el president de Boscat, Federació d’Associacions de Propietaris Forestals de Catalunya, Just Serra; la presidenta de MedPAN Xarxa d’àrees marines protegides de la Mediterrània, Puri Canals; el president de la DO Pla de Bages, Joan Soler; l’excap de l’Oficina de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Ramon Espinach, i l’ecoepidemiòleg i investigador de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, Jordi Serra, juntament amb tècnics responsables de la Gerència d’Espais Naturals, com Jordi Padrós, Juana Barber i Xavier Roget.

No hi haurà benestar si no s'escolta la natura

El debat va posar de manifest l’oportunitat d’aquesta reflexió i debat, així com la necessitat d’invertir en capital natural: cal ambientalitzar les polítiques sectorials i tornar a debatre el planejament metropolità; cal una ciutat habitable i un territori habitat amb la xarxa dels espais naturals integrada i en equilibri sistèmic amb aquesta trama territorial; cal  fer-ho com a un imperatiu legal dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS), però també social i econòmic, acompanyant aquesta nova visió de matriu territorial sostenible; i cal fer-ho activament, amb coresponsabilitat i governança.

Amb la pandèmia s'ha redescobert el medi natural, però cal evitar que el territori es converteixi en un parc temàtic fent que, en el seu conjunt, siguin espais equilibrats, poblats i amb les mateixes oportunitats de desenvolupament que l’àmbit urbà, però no es pot parlar de benestar si no s’escolta la natura.